SOCIETAT PLURAL I RELIGIONS

 Hom s’inculturitza en el procés de formació de la personalitat humana i la seva capacitat de progressar amb les seves qualitats espirituals i corporals tornar més humana la vida social, tant dins de la família com enmig de tota convivència... en el món.

Es tot allò que l’home sap, expressa i fa per afirmar i desenvolupar la seva humanitat socialment en el món.

la interiorització.

Sempre s’han plantejat les relacions entre la fe i la cultura d’un determinat moment històric i arreu del món, i ara las tenim ben presents en quant al diàleg entre el cristianisme i  cultura

La ruptura entre Evangeli i cultura és el drama del nostre temps,

Ara es tracta d’evangelitzar-la, ... amb la força de l’Evangeli els criteris de judici, els valors determinants, les línies de pensament, les fonts inspiradores i els models de vida de la humanitat, en contrast amb la Paraula de Déu.

L’evangeli és viscut per homes profundament arrelats a la cultura.

El mot inculturització del evangeli s’ha usat en la 32 Congregació General de la Companyia de Jesús (1974-75).

L’Església en virtut de la seva missió i de la seva natura,es pot incorporar en qualsevol cultura rao per la que no està lligada a cap forma particular de cultura, i així cap cultura pot exaurir les possibilitats de resposta humana del evangeli

 

Inculturació és l’esforç de l’Església per fer penetrar el missatge de Crist en un determinat ambient sociocultural. “Partint del coneixement i l’acceptació de les cultures diferenciades, l’Església reconeix la possibilitat d’inserir-hi la llavor de l’Evangeli.

 La fe només pot desenvolupar-se en el marc d’una cultura que actua com una matriu en què es va configurant tota l’existència, però malgrat aixó el cristianisme  pot inserirse en qualsevol cultura, i en això está el doble principi de l’originalitat de l’Evangeli i de la fe, es l’experiéncia  mes universal amb la que pot contar la persona humana.

Però malgrat la fe trascendeix la cultura conforma una sinbiosis amb ella, enriquint-la  amb les manifestacions divines en les persones produint  una millora en la qualitat humana; aquestes manifestacions divines son el lloc de trobada on es fa vida  en la persona cultura i evangeli

Ara be com hem vist per les seves característiques  si no s’acull l’evangeli se’n seguirà la irrellevància i la insignificança del cristianisme.

 S’imposa però escoltar permanentment la cultura i estar atents al dinamisme que li és propi a la par de l’acció divina que ilumina, orienta i mou la persona  a una vida mes perfecta

La fe infon un esperit de fraternitat universal com un autèntic reconeixement de Déu.

Per a l’Església es tracta d’arribar per la força de l’Evangeli a seleccionar els punts d’interès, les línies de pensament, les fonts inspiradores i els models de vida de la humanitat els  criteris per actuar d’acord amb la Paraula de Déu. La fe ajuda a fer que les cultures siguin més humanes .

Quan assumim la cultura i la obrir a la revelació de Déu estem inculturant la fe. És deixar-se criticar per la cultura. És portar l’influx de l’Evangeli fins als punts més íntims i complexos de la vida personal i social.

Cal considerar la funció social de les religions, els seus valors socials o les activitats socials que realitza perque hem d’admetre que hi ha uns drets i uns deures anteriors i superiors a l’Estat i més importants que el dret a la pacífica convivència.

Avui ens trobem amb una societat pluralista en que hi ha un veritable creuament de cultures, llengües, religions i concepcions de la vida.

És molt lícit pensar que la pròpia religió està lliure d’error, però mai no estarà lliure del límit.

 El diàleg és el fruit de l’experiència de la pròpia contingència. Per això les aportacions de les altres religions són essencials a fi que cada religió, cada creient es pugui acostar més a l’essencial.

Existeix la veritat objectiva però sempre la podem conèixer millor.

 No sóc l’únic que busca la veritat. Si sóc humil en la meva recerca no només sentiré respecte per la recerca dels altres sinó que fins i tot m’uniré a ells

Els altres son cercadors de la veritat i la meva font de coneixement..

La doctrina cristiana de la Trinitat té necessitat de la insistència islàmica sobre la unicitat divina.

 El buit impersonal del budisme té necessitat de l’experiència cristiana del Tu diví.

 l’ensenyament cristià sobre la distinció l’Últim i el finit té necessitat de la perspectiva hindú sobre la No-Dualitat entre brahman i atman.

 El contingut profètic-pràctic de la tradició judeocristiana té necessitat de l’accent posat a l’Orient sobre la contemplació personal i l’actuar sense cercar els fruits de l’acció.

 

El diàleg no és simplement de naturalesa antropològica, sinó sobretot teològica, perquè Déu ofereix la salvació en un diàleg amb la humanitat...

El procés d’un bon diàleg suposa acceptar recíprocament l’existència de diferències, i respectar les decisions lliures que les persones prenen d’acord amb la seva consciència.

La dimensió transcendent és una realitat en tota la història humana, present en totes les cultures

Sensa l’assignatura de religió infants i adolescents restan  ignorànts del fet religiós i tenen dificultad d’asimilar, ja d’adults el que la història ens ha llegat com a fet cultural.

les religions son complementaries essent qui les professen sincerament, fidels a la pròpia tradició religiosa,fàcilment poden tenir en menys consideracio a les persones i creences de les altres religions.

Quan la dimensió religiosa de la humanitat es deixa de banda, la societat humana es formarà sense la  aportació religiosa immediata.