Sigueu conscients dels dons que heu rebut.

 

Del reses de Quaresma:” Sigueu conscients dels dons que heu rebut.”

La pedagogia de la església no afavoreix la maduració espiritual i humana de cada membra de la comunitat, no s’afavoreix que cada membre desenvolupi els dons o carismes o habilitats, per ser testimonis del missatge cristià, cal dons induir a que cada u reconegui els dons que ha rebut per naturalesa i per gracia, per posar-los en practica en la comunitat cristiana i humana.

Una visió sinodal de la comunitat, una actitud dialogant en els responsables de les comunitats, la organització i estructura de l’església mes fiada del Esperit que de les pròpies forces malgrat pugui semblar un caos, però amb molt criteri de lo que es just i bo per la comunitat, detectant i aprofitant totes les manifestacions de la  gracia en els seus membres, deixant  de banda  determinats criteris estètics, o d’ordre, tenint en compte que no tothom es per a tot: no tothom es per ser catequista dels infants, ni per ser del consell pastoral, ni per cuidar de la dignitat del culte o la ornamentació , o de la conservació del templa, o de la atenció dels pobres  o els malalts, o per predicar, o per organitzar festes.

Que sigui la comunitat que reconegui els dons de cada u dels membres, mes que el responsable de la  mateixa, aquest en tot cas que ho confirmi.  Es el mètode que l’Església  ha utilitzat per declarar diversos dogmes, i que ningú s’atribueixi un servei en exclusiva defensant el lloc del seu servei. Que cada u es trobi a gust i ampla en el seus servei.