SENY I NO SENY

 

Seny i no seny

(Sl. 53) Qui no te seny pensa  : No hi ha Deu. Es un criteri que s’han fet ells, a la seva mida i per els seus interesos, es un criteri corromput i els que el tenen son corruptes, ja que el seu criteri no correspon a la realitat sino que neix de la seva fantasia. Tencats en si mateixos no fan cap be a ningú per el fet de no  coneixer les necesitats alienas, ni saben la manera de sol·lucionar-les .

Contraposat a aixó tenim a Deu, atent a tota la creació, i particularment a l’especie humana i escollin a qui es asenyat,  perque conta amb ell i escull qui es asenyat peerque conta amb ell.

Qui rebutja Deu es  menja el poble de Deu perque els donen lo facil i aixó crea seguidors nous del grup, pero la mort es la seva última paraula. Les seves vides se han fos en la natura, traínt-la ,per aixó el Deu atent, ha fet que fosin retirats els osos dels descregujts, i oblidats definitivament no ens malmetin.

I que vingui la salvació de  Deu que per Jesucrist ha fet en i per la seva estada  entre nosaltres omplir-nos de goig i alegria.