¡Quan formos es el teu amor!
Els homes s’omplan de la teva formosura. ¡Que n’es de
precios el teu amor! Deu meu.
Els homes s’amparen a
l’ombra de les vostres ales, es sacien del bo i millor de casa teva, ens fa
veure al torrent del Paradis.
Senyor tot jo tinc sed de tu, per tu es desviu en meu cor en
terra assadegada , paso les nits pensant
amb tu, perque tu m’as ajudat, i soc feliç a la teva ombra.
La meva ánima s’ha enamorat de tu , em sosté la teva ma.
Reuniu els fidels que van firmar una aliança; el cel
proclama la seva justicia.
Escoltant el Senyor el nostre Deu , que diu que no necesita
res de tot lo que ha creat , així dons
ja tot
es seu, i en pot disposar quan i com vulgui, per aixó em diu: Invocam en els
dies de perill i jo et salvaré, i tu em glorificarás; pero si no em fas cas, et
clavaran les urpes, i ningú et salvará.
Deu meu , tu que estimes tant, tu que ets tant bo, esborra
les meves culpas; tu que estimers la veritat al fons del cor, tu sabs que la
mare m’engendrat pecador, ensenyam dons a tenir seny i crea en mi un cor pur, fes
reneixer en mi un esperit ferm com ho es
el teu, que torni a sentir crits de festa i asoleixi una profunda joia dins meu
i es mantingui present; obram els llavis, i proclamaré la teva lloança. Senyor
tu vens al cor penedit i humiliat, vina dons a mi que reconec les meves
mancances, els meus defectes, les meves accions erroneas,els meus pesaments
mentiders, el meu cor insensible vers tu i vers els germans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario