Els que em tracten no confían en el Senyor
Si em veuen
desesperar ja ho donem tot per perdut.
Però jo crec que
en aquesta situació humanament desesperant El Senyor s’inclina sobre mi amb
mirada amorosa i actitud protectora, allunya de mi tot perill i em referma en
una situació de progres perquè m’estima
amb la voluntat creadora de
portar tot lo que ha fet a bon terme. Experimento com em va salvant des de una situació
d’esfondrament a una situació alliberada i segura que em permet confiar en el meu desenvolupament com a
persona vers el nivell màxim de autorealització, el seu es un suport de Fons
que em facilita i llueix en el meu progres.
Per això
confiadament em puc presentar davant Deu, saben que en el projecte que me ha assignat està present tot allò que
ha fet per a mi, digna de reconeixement, joia i gratitud, i em desvetlla el desix
de esser fidel al seu projecte i donar-lo a conèixer, perquè comunitàriament
confiem en Ell saben que cada u serà alliberat, enfortit, Conduit a la seva plenitud
per Deu amor, però també que hom lluita contra aquest projecte de Deu intentant
destruir-lo, es per això que tal volta ens trobem aclaparats i esmaperduts, en
la foscor de la nostra ceguera, i la nostra sordesa , sense poder copsar la veu
de Deu que ens marca el cami a fer. Ens cal una actitud valenta i agosarada ,
davant els que cerca la nostra destrucció, de manera que vencedors en la lluita,
puguem celebrar la victòria del Senyor en nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario