compaginar tarannàs

Observo que la dona s’angoixa molt mes fàcilment que l’home, s’estressa mes, els riscos els veu mes perillosos i les possibles conseqüències molt mes importants que el home. Tan governant la casa com una empresa o un país actuen a discreció pròpia i amb contundència davant qualsevol indici de perill, son amb aquest sentit molt cautes. Aquesta manera de ser, molt atenta a la praxis, li resta atenció àmbits mes amplis, obviant mols aspectes que un home tindria en consideració des de una mirada mes serena , fora del àmbit de la angoixa que provoca el risc i les seves conseqüències. Moltes funcions de responsabilitat social encaixen sobretot avui dia en aquest tipus de temperament ja que fa falta encert i rapidesa en les decisions. La entrega que la dona te a la seva feina , conseqüència d’aquest plantejament pragmàtic i urgent, li dona una eficiència molt gran i en molts estudis universitaris se situen en els millors llocs al igual que en el mon laboral, lògicament el nivell i capacitat intel•lectual hi juga un important paper en el escalafó social al que accedeixen, però això es un tema diferent al que ara comentem. Aquí vull posar de relleu com la complementarietat del home dona el punt de equilibri, discretament, en ponderació de les coses, en la urgència de les coses, en prudència , en saber cercar el moment oportú a qui i com afecti, en quant a valorar lo justa que pugui ser una decisió, a mantenir un equilibri entre el seny i la rauxa. La conseqüència es assolir la llibertat interior que el complement masculí aporta a la dona, a la hora de ser mes providencialisme, en que tot fa el seu pas amb el temps, i la convivència humana es fa mes fluida, mes serena , menys conflictiva. Això no es possible sense uns confiança i sinceritat, un sentit de responsabilitat per les dues parts, i una comprensió madura del altre amb qui comparteixo la vida, cal fins i tot una profunda estimació dels valors d’altra. El judici, la humiliació,la queixa, la culpabilització, la correcció , l’enuig, el rebuig, l’escridassar-se no porten a res. Cercar acords en diàleg dins els paràmetres manifestats es principi de progrés.