Drets i dignitat - derechos y dignidad

Acabem de tenir al ordre del dia la qüestió del convenis col•lectius que han esgotat el seu termini i no s’han renovat. Considerem doncs els drets laborals que convé mantenir , quins son mes essencials i quins son els adquirits per unes circumstancies culturals o de prosperitat econòmica i que no afecten als drets fonamentals de la persona humana, els de una remuneració per damunt de la mitjana de la societat, els de dies lliures, Jornada laboral mes curta,paga de beneficis de un import estipulat fixa. Jubilacions anticipades , premis a la rendibilitat, directius amb ingressos desproporcionats als beneficis o gestió de la empresa. Hi ha un criteri a aplicar que crec molt profitós socialment i es cercar servir a la dignitat de tot hom des de la mateixa funció laboral, Aquesta dignitat es independent del progrés tecnològic i del confort de la societat moderna i de les legislacions que ens controlen cada cop mes higiene, Salud, relacions humanes, fixació de serveis per edats, publicitat. En aquest sentit cal tenir un sentit de la llibertat per diferenciar clarament allò que es propi de la dignitat humana , mes visible a vegades en la pobresa que en la riquesa, en la cultura farcida d’humanitat,que en la incultura. Sols aixì deixarem de fer clasisme per fer comunitat humana . Acabamos de tener al orden del diala question de los convenios colectivos que han agotado su plazo y no se han renovado. Consideremos pues los derechos laborales que conviene mantener, cuales son los mas esenciales, y cuales son los adquiridos por unas circunstancias culturaleso de prosperidad económica, y que no afectan a los derechos fundamentales de la persona humana, los de una remuneracón por encima de la media de la sociedad, la de los dias libres,la jornada laboral mas corta, paga de beneficios estipulada de antemano y no en funcion de llos beneficios de la empresa, jubilaciones anticipadas, premios a la rendibilidad,, directivos con ingresos desproporcionados a los beneficios y gestiion de la empresa, hemos de retroceder de una base economica de especulación financiera, a una base del tanto tengo, luego tanto puedo,la empresa debe apoyarse sobre los ingresos por producción y no sobre un crecimiento ficticio que no es posible realizar. Hay un criterio a aplicar socialmente provechoso que es buscar servir a la dignidad de todos des de la misma función laboral. Esta dignidad es independiente del progreso tecnologico y del confort de la sociedad moderna, y de las legislaiones que os van controlando cada vez mas en la higiene,salud, relaciones humanas,fijación de servicios por edades, publicidad. En este sentido necesitamos un sentido de la libertat para diferenciar claramente lo que es propio de la dignidad humana, mas visible a veces en la pobreza que en la riqueza, en la cultura llena de humanidad, que en la incultura.Solo así dejaremos de hacer clasismo para hacer comunidad humana.

Habitatge --vivienda

Habitatge es l’espai propi que hom necessita per desenvolupar-se.ES aquell espai que permet descansar, es l’espai on hom cuida la seva imatge, es l’espai per alimentar-se, es l’espai que origina la vida familiar i el creixement de la família, es el lloc on hom organitza la seva vida, on un crea l’ambient on s’hi troba còmoda, a gust., es l’ambient on es cerquen els acords familiars, on es delibera sobre les dinàmiques personals i familiars, es un espai privat, on un te el vestuari apropiat al seu gust, es aquell espai on un pot crear el seu propi ambient al seu gust, mobiliari, decoració , colors dels tancaments, finestres o sortides al espai exterior, es l’espai on hom hi plasma la seva personalitat.Els infants des de el inici , entre les primeres paraules que reconeixen es la pròpia casa, la casa dels pares, la casa que al final del dia hom va a rentar-se, a sopar i dormir , allà on un passa de un dia a un altre es l’intermedi entre dos temps de vetlla., es el lloc on un es pren un temps de reflexió sobre allò que ha fet i allò que farà.Per tot això es per allò que es considera un dret fonamental de tota persona que ha de ser respectat per els altres, i facilitat per la societat. Vivienda es el espacio propio que uno necesita para desarrollarse, es aquel espacio que permite descansar,es el espacio donde uno cuida de su imagen, es el espaio para alimentarse,, el espacio que origina la vida familiar y el crecimiento de la familia, es el lugar donde uno organiza su vida,, donde uno crea el ambiente donde se encuentra cómodo, a gusto, es el ambiente donde se buscan los acuerdos familiares,donde se delibera sobre las dinamicas personales y familiares, es un espacio privado, donde uno tiene el vestuario adecuado a su gusto, es aquel espacio donde uno puede crear su propio ambiente a su gusto, moviliario, decoración, colores de los cerramientos,,ventanas y salidas al espacio exterior,, es el espacio donde uno plasma su personalidad. Los niños des de el principio en sus primeras palabras reconocen su casa, la casa de los padres, la casa que al final del dia es donde uno se lava, cena y tiene su cama., alla donde se pasa de un dia a otro, intermedio entre dos tiempos de vigilia,, es donde uno se toma un tiempo de reflexion sobre lo que ha hecho y lo que piensa hacer. pore todo eso es por lo que se considera unn derecho fundamental tener vivienda, que ha de ser respetada por los demás, y facilitada por la sociedad. Todo esto es lo que violan los desaicios.

Viure en esperança

Podem tenir una mirada fosca i amarga sobre el nostre entorn sobre el nostre mon, la societat en general provoca crisis; els mes espavilats se’n aprofiten de la ambició dels altres en favor de la seva pròpia ambició, i cada u estira de la corda tan com pot per veure a on arriba. Si no demostro màxima ambició resulta que em quedo enrere, i serè trepitjat per els que van mes endavant. Tota criatura des de el naixement fins la mort te l’afany de progrés i això es quelcom natural i saludable , ja que es el estímul que ens dona forces per desenvolupar-nos en la vida i crear les relacions humanes que em situaran en societat. Tots estimem la salut, la vida, la higiene per evitar infeccions, la pau interior la serenor, la visió correcta del nostre destí, i d’això ens beneficiem com de la llum del sol o de la contemplació del paisatge de la terra o de una serena nit d’estiu; totes aquestes coses les tenim espontàniament sense haver-les buscades, ens venen amb la vida. Sols quan alguna d’aquestes ens manca estem en una situació irregular i maldem per recuperar-la. El que es principi de tota existència, fonament de la creació, que ha tingut a be entrar en diàleg amb nosaltres segons les tradicions teistes mes generalitzades, ens mostra en les seves manifestacions que vol la guarició dels malalts, que ressorgim de la mort indeguda, la purificació de tota contaminació perjudicial, o el malestar interior provocat per un esperit que ens vol mal, i tot això com feina nostra, que recau sota la nostra responsabilitat, perquè respon a una convicció interior de que venen nous temps en els que les llàgrimes seran eixugades, i el sofriment serà vençut.

El seny i el criteri - El juicio y el criterio.

(CAT) 

la confiança total en la veu interior del esperit, depèn de la meva capacitat de estar-li atent i restar-li fidel Hom ha reconegut en mi la capacitat o aptitud ,aquella visió de la realitat que em permet encertar la decisió correcte, quan en el grup hi ha desavinences, diversitat de criteris i tendències, confusió de idees, complexitat emboirada, de manera que es difícil treure’n l’aigua clara de la situació i unificar criteris.

Cal en tot grup humà constituït que hi hagi la persona que sigui capaç seleccionar i aclarir criteris i unificar posicions, perquè es qui posa les coses diàfanes i fa entendre a tot hom allò que es possible que beneficia a tots i es oportú Aquest líder no pot tenir cap preferència personal, ha de ser totalment imparcial ,i portar la iniciativa, saber escoltar als companys, per tenir la visió mes àmplia i diversa per cercar la complementarietat de totes les propostes objectives.

(CAS)

 la confianza total en la voz intrrior del Espíritu, depende de mi capacidad de estar atento a ella, y mantenerme fiel a ella. Alguien ha reconocido en mi la capacidad o aptitud, aquella vision de la realidad que me permite acertar en la decisión correcta, cuando en el grupo hay desacuerdos, diversidad de criterios y tendencias, confusion de ideas, una nebulosa compleja,, de manera que es dificil sacar el agua clara de la situación y unificar criterios.

 Conviene en todo grupo humano constituido que haya la persona que sea capaz de seleccionar y esclarecer criterios y unificar posiciones, porque es quien pone las cosas diafanas, y da a entender a todos aquello que es posible,que beneficia a todos y que es oportuno. Este lider no puerde tener ninguna preferencia personal, ha de ser totalmente imparcial, y llevar la iniciativa, saber escuchar a los compañeros, para tener una visión más ampliad y diversa de la realidad, para encontrar la complementariedad de todas las propuestas objetivas.

Recerca d'aigües profondes.

Si em sento protegit per el Senyor no es per donar-me seguretat i protecció, no es per la meva satisfacció sinó perquè busca el reconeixement de les seves obres, es a dir el nostre reconeixement, perquè es en la nostra autenticitat que el podem reconèixer. La realitat divina es fa visible en nosaltres i el mon que ens ha donat per viure-hi. Fins que no ens centrem en aquest criteri experimentem una insatisfacció, pot ser un avorriment, pot ser una sensació de disgust, o que ens falta aire, o sensació de cansament, de estrés, de escapada, sensació de que la rutina ens ofega. Quan en un de nosaltres es comencen a fer habituals aquets tipus de sensacions, paralitzadores i destructives , es que hem de tirar en dins i fixar el nostre cor en allò que ens fonamenta. Per a mi es una experiència certa, a patir de la qual se et desperten nous horitzons en la vida, il•lusió i joia, voluntat de nous projectes, de noves complicitats. Compromís seguint el guiatge del Esperit concretat en obres on s’hi manifesta l’Esperit; sentiments, afectes i passions se encaixen en aquesta línea empenyent la persona a una major eficiència alhora que mes senzillament. Nomes en aquesta interiorització podem abastar la mentalitat prou oberta per reconèixer en els demes què es allò que Deu fa en ells a la par de allò que fa en mi.

Opcions de relació humana en la sintonía o en la a - sintonia.

La importància de la sintonia està en la manera d’apreciar les coses , el valor relatiu que hom els dona. La jerarquia de valors hom la porta feta per temperament, per experiència, per herència genètica, en funció del medi ambient, o del àmbit social en que es mou. La sintonia es dona quan hi ha gran coincidència en tots aquets factors. Popularment s’expressa en :tenim els mateixos gustos, en vestuari, alimentació, perfums, decoració,o a nivell cultural en estils artístics: arquitectura, imaginaria, pintura, música, Dança, jardineria, ritmes d’actuació. Aquesta serà una relació fàcil amb pocs punts de fricció, però aquestes quan hi siguin, seran molt mes virulentes per manca de costum de negociar desacords, es fàcil que sorgeixi una voluntat de imposició de l’un sobre l’altre, el de caràcter mes fort sobre el de caràcter mes dèbil, per exemple les tremendes gelosies que es produeixen entre parelles homosexuals. Al contrari quan la sintonia es feble si es dona la convivència la lluita per arribar a acords, per establir àrees de autonomia origina una relació molt mes rica i plena de iniciativa i originalitat que no es exigible entre les persones de gran sintonia. Quan una relació d’aquest tipus tira endavant cal esperar que es donarà una riquesa humana molt superior a la relació on tot espontàniament es acord.

¿Qui ets per a mi?

La capacitat de estimar valorar apreciar es la millor manera que tenim les persones per poder entrar en diàleg mutu i a la entesa productiva. Qui te idees útils, la persona amb iniciativa, progressa per innovació a nivell europeu, i mundial i ara sobra feina a distancia, es a dir des de casa, a travers de noves tecnologies. Les pors,recels,desconfiança,judicis, acusacions, i la defensa dels drets propis a ultrança,impedeixen el diàleg i la entesa entre persones, i aquets impediments poden derivar en violència i trencament de la relació personal, laboral, econòmica, crea’n malestar, rancúnia, afany de venjança. A tots els nivells ens podem anar advertint de les avantatges d’aquestes actituds que proclamo. No tots estem a punt per acceptar el diàleg, males experiències anteriors, hàbits mal adquirits, hi posen pals a les rodes; si de dos persones una està ben disposada, l’altre pot tenir serioses dificultats en un moment donat cal trampejar i cercar el moment adequat. El meu net de dos anys el tinc que advertir que petades sols es donen a la pilota, que allò que tira a terra desprès ho ha de recollir, i per autoafirmació s’hi nega i fins i tot repeteix una acció incorrecta, però al final davant la reflexió i motivació accedeix a allò que li proposa el adult. Quelcom semblant passa amb persones en edat adulta,perquè difícilment tenim sanament desenvolupada tota la nostra capacitat de relació humana, sempre hi ha aspectes a madurar.