¡Ámame, Señor!, ya no tengo nada;

 

¡Ámame, Señor!, ya no tengo nada;

todo lo que hice y cuanto soñé,

lo vivido, amado y hasta disfrutado,

todo se me fué.

Como entre los dedos se escapa el agua

todo ha resbalado, ya no tengo nada.

 

Ámame, Señor, yo te necesito;

no puedo decirte: te traigo mi amor.

Vengo con pobreza, con manos vacías,

vengo ¡tan pequeña!, vengo tan dolida...

¿qué te voy a dar?

Vengo como nada,

vengo a recibirme por Tí regalada.

 

 

 

Aires de tristeza y de turbación

atacan mi alma.

Si Tú no me tomas,

si Tú no me llenas,

si Tú no me avivas,

si Tú no me amas,

¡me daria por muerta!

Si Tú no me amaras...

¿Es eso posible?

Sé que no lo es, no te contradices;

Tú ERES EL FIEL.

 

Ésa es mi esperanza,

de la fe, mi apoyo.

Tu amor es el agua que corre en mi arroyo,

que cae hasta el fondo y llena mi pozo,

que me saca a flote y hará que de nuevo

tu luz, tu calor y tu vida, brote.

En lo que Tú eres reposa mi alma,

me quedo aguardando.

Como el niño chico duerme en el regazo,

como niño chico, dormiré en tus brazos.

 

Ámame, Señor, que soy como un niño,

me asusto enseguida,

me siento impotente y temo el peligro.

Soy niño "reviejo" por lo que he vivido.

Quisiera ser otro: el del Evangelio,

aquel que, por serlo no tiene derecho

pero que, por serlo,

se le dan de gratis los Bienes del Reino.

Como el niño chico duerme en el regazo,

como un niño pobre, dormiré en tus brazos.

vICTORIA

Acollir la sabiesa del misteri es asenyat

 

Venerar el Senyor  és primícia de coneixement,

només els insensats rebutgen saviesa i formació.

¿Qui es el Senyor?¿Perquè un Senyor? ¿Jo respecte al univers que soc?¿Perquè una intel·ligència i consciència humana?¿D’on venim? ¿Qui hi ha donant  suport a tota la existència? 

Sols podem atribuir-lo a algú inabastable, únic, origen de la nostra intel·ligència i dels nostres sentiments origen de la organització de la vida en el mon, i de la seva permanència. Al menys en el imaginari humà  cal una explicació que tanqui el cercla de les nostres inquietuds, i en el moment que ho donem per bo ens decidim venerar-lo, es el punt on reconeixem la nostra petitesa , els nostres límits davant l’infinit i font de tot be, es aquí que el nostre coneixement inicia un camí de  fonamentació de la seva reflexió.

La persona que no sap situar-se en el lloc que li toca en el conjunt del univers, tan agosarat que segurament es  valora de manera inadequada,  rebutja  el seny  que ens obra a la saviesa del misteri i no permet la formació en el àmbit apropiat, dins dels límits que li pertocant.

Nota: A part de tots el simbolismes que es poden trobar en la Bíblia, Als llibres històrics que son molt mes concisos que els actuals llibres de historia, hi podem trobar fets sorprenents, les experiències de Abraham, el pas del mar roig, les figures de Josep i Moisès, tot el profetisme, David i Salomó la persona de Jesús de Natzaret, fets que no s'expliquen des de la ciència i la reflexió natural, crec, dons  que en hi hem de presentar  amb una actitud real de acceptació d'allò que ens sobrepassa.

LA RIQUESA QUE ENS VE D'ANTUVI

Uns escrits dels nostres avantpassats  volen fer comprendre  dites penetrants, enigmes i sentencies dels mestres, per exemple de Salomó que ens assessora  amb màximes , sentencies o refranys  de intenció moral o sapiencial.

¡Que n'és d'important recollir la experiència dels avantpassats per tenir al abast la saviesa acumulada per llurs vides, expressada en el llenguatge que ens es comú!

No tindríem transmissió de missatges si no fos per el llenguatge;    llenguatge que entra en el nostre pensament de forma assimilable, i excita els nostres sentiments penetrant en el cap i en el cor, i es informació que ens resulta útil en la vida, ja que sense ella el progres en la societat humana no seria possible.

Aprofitem la informació  dels que ens varen precedir amb dites penetrants o consells de vida,  las sentencies que reflecteixen la experiència ja elaborada  que ens marquen el camí, i també recollim els enigmes no desxifrats, que pot ser que alguns  els esclarim nosaltres però seguirem vivint amb altres mes amagats, ja que la ciència te un sostre que no podem traspassar perquè els enigmes supera les nostres limitacions.

EL CAMI DE LA PERSONA ADULTA BEN FORMADA

 

 

“El savi que escolti a les persones que han estat educades en la justícia, que son coherents, dignes,  autèntiques, sagaces, entenimentades i prudents,  augmentarà el  seu saber; i l’home instruït hi trobarà el camí.”

I es que les persones que han estat educades correctament en el tracte amb els demés escampen saviesa, i tan els que ja comparteixen saviesa, com els que acaben la etapa de la seva educació  per incorporar-se a la vida adulta, hi trobaran el camí a seguir.

Quan les coses van per aquest camí la pau y la entesa es produeixen espontàniament i la prosperitat els acompanya.

SAGACITAT AMB CONEIXEMENT I PRUDÉNCIA

 

"4 Volen proporcionar sagacitat als inexperts,

als joves, coneixement i prudència;"

En el procés de desenvolupament de la persona tothom, un o altre cop es troba bloquejat, com sense veure per on continuar , i amb la impressió de que esta descepcionant a qui ha confiat en ell, resulta realment frustrant, per això es parla de proporcionar Sagacitat als inexperts, es a dir , que un expert acompanyi a estimular la sagacitat al novell per poder respondre a les exigències de la societat.

La sagacitat pot conduir  a la persona a ser imprudent, impetuosa  de manera que en ocasions  en lloc de tenir encert la esguerri, necessitant com a complement la educació en el coneixement i en la prudència.

El coneixement  analitza la situació i pot escollir entre els diferents aspectes la actuació mes apropiada, que pot donar un millor resultat, o pot fer menys mal. El coneixement ens fa actuar amb sentit de responsabilitat, ens permet respondre  el motiu per el que hem pres una o altre decisió.

Finalment la prudència demana ser educada, per no fer les coses de tabalot, fins i tot ben pensades, justes, però cada cosa al seu moment, de manera que oportunament puguin ser acceptades per la majoria; la prudència pondera com i quan afecten als demés les meves decisions, i quins sentiments desvetllarà en els demés que poden ser d’acollida o de rebuig, la prudència dons ens demana saber explicar perquè i quan hem decidit  una actuació que els afecta.

NECESITAT D'UNA FORMACIÓ COMPLETA.

 

"3 procurar una formació completa

que porti a ser just, recte i honrat"

 

Si tot el mon , nosaltres inclosos, es un be comú ens cal formar-nos en tots els àmbits de la nostra personalitat, de manera que hagem après quin es un comportament  just, respectuós amb el be comú es a dir amb les altres persones i els seus interessos legítims personals familiars laborals,

Dins el concepte de justicia referent a la persona està el disposar dels mitjans  necessaris per completar el creixement personal i atendre  els fills en el  mateix sentit, i donar a la societat el treball que per vocació ha escollit fer.

Coherent: la coherència consisteix en du a terme els criteris exposats de forma ben coordinada, cosa que requereix seny i bon equilibri en la persona protagonista, tan quan exerceix aquestes qualitats i habilitats hom pot escalar  responsabilitats superiors en el conjunt social.

Digna: Tan quan mes proper hom es troba de la plenitud humana,  major es la seva dignitat; amb tot vull remarcar que per el sol fet de ser persona humana, esta equipada amb el cos humà capaç de totes les habilitats comuns  a la humanitat com es el llenguatge, l’anima, la relació humana, la entesa, i l’esperit amb la capacitat de enlairar-se en el mon espiritual capaç de considerar  que hi ha  qui ha creat y governa tot lo que hi ha , i entrar en el mon simbòlic, i el extracte de la filosofia o les matemàtiques, la analítica.

La veritat: que hom reconeix tan quan te una confirmació interior d’allò que es correcte, es el nivell de consciència, de reconèixer l’entitat de les coses.

 

Entorn un provervi antic

 

          “Volen fer conèixer la saviesa i donar formació,

fer comprendre sentències intel·ligents,”

Paraules de Proverbis que ens porten a reflexionar  sobre el desenvolupament del esser humà de manera que els mes grans cuidin del desenvolupament dels mes joves els donin formació es a dir els donin les eines necessàries per posar en pràctica les seves habilitats i els ensenyin a  manipular-les, considerem el mot eines en el sentit mes ampli, no sols per oficis sinó per tota professió, en la llengua, en la imatge, en el estudi de tota la natura, qualsevol cosa de la que parli la Viquipedia.

Fer conèixer la saviesa  es farina d’una altre remesa, vui dir que això es una part important i necessària  en el creixement de la persona, i en el mot saviesa s’inclou el desenvolupament ètic i espiritual , la capacitat de elecció, i saber-la argumentar de forma coherent adequada i oportuna; coherent perquè no entri en contradicció amb cap àmbit de la vida humana i social,  adequada perquè  encaixi sense forçar-la en el lloc on s’aplica  la decisió, i en tercer lloc oportuna  s’apliqui en el moment convingut, ni abans ni després.

La intel·ligència humana  es capaç d’assolir els principis lògics o pautes que regeixen la conducta humana en concordança amb la evolució de tot el mon, però les nostres decisions no es poden escapar per la tangent si volem mantenir la pauta, el ritme de evolució del mon, que ens està subordinat, però no per mantenir-lo a interès de una persona particular, en aquest sentit tot el mon material es un be comú i com a tal l’hem de tractar.