Archivo del blog

martes, 5 de enero de 2021

SUPERACIO DE LES NOSTRES FABLESES

 

Romanos 8, 26-27.

Al igual el Espiritu acude a ayudarnos en nuestra fragilidad

1)      Igualment l’esperit ve a ajudar la nostra feblesa.

çNNosotros no sabemos orar como conviene

2)      Nosaltres no sabem pregar com cal.

El El  mismo ESpíritu intercede para y en nosotros con gemidos.

3)      El mateix Esperit intercedeix per i en nosaltres amb gemecs.

Q Qien conoce los corazones sabe cual es el querer del Espíritu.

 EEl que coneix els cors sap quin es el voler de l’Esperit.

5)   

        El espíritu intercede a favor del pueblo, con tal de actuar como Dios quiere    

L’Esperit  intercedeix a favor del poble, con tal de obrar com Deu vol.

1  1.- DEsde el nacimiento y durante el desarrollo somos déviles de espíritu i de alma al igual que lo somos en el cuerpo, ya que espiritu y alma vienen devilitados por las relaciones inadequadas con las personas con el afan de  decidir por nuestra cuenta, y las preferencias incorrectas que nos creamos.

        Para superar todo esto necesitamos escuchar el asesoramiento de Dios en el corazón, buscandolo en los desconciertos y dudas, y que frecuentemente  contradice nuestras intereses y preferencias

1.-Des de el naixement  i durant el desenvolupament som febles de esperit i d’ànima igual que ho som en el cos, ja que esperit i ànima venen debilitades per  les relacions inadequades amb les persones, per l’afany de decidir per el nostre compte, les preferències que se ens creen que no son correctes.

Per superar tot això necessitem escoltar l’assessorament de Deu en el cor, cercant-lo  en els desconcerts i dubtes, i que tot sovint contradiu  els nostres afanys i preferències.

2.-¿Como conectamos con Dios para ser aconsejados? Se añade una nueva dificultad y es que no sabemos pedirle ayuda con la actitud conveniente; la actitud correcta no es pedir cosas a Dios desde nuestro querer sino de nuestra necesidad. Conviene que seamos conscientes de la necesidad y de nuestra incapacidad de superarla por nuestra cuenta, necesitamos de ayuda externa, de la ayuda de Dios.

2.-¿Com connectem amb Deu per ser assessorats?  S'afegeix una nova dificultat  y es que no li sabem demanar l’ajut sobretot amb la actitud que cal; la actitud correcte no es demanar-ho des de el nostre voler sinó des de la nostra necessitat. Cal que siguem conscients de  la necessitat i de la nostra incapacitat de superar-la per el nostre compte, necessitem la ajuda externa, l’ajut de Deu.

3.-Como en toda necesidad nuestra, la inciativa es de Dios, y como que Dios es el primer interesado en que asumamos nuestro destino, como que su providencia sobre nosotros está siempre atenta a nuestras necesidades , es su Espiritu que tomando la iniciativa intercede ante el Padre creador nuestro, Jesús nuestro salvlador, para que nos sirvan en aquelllo  que nos falta para superpar nuestras deficiencias, y lo hace implicándose y produciendo en nosotros si le dejamos hacer hasta producir en nosotros  gemidos, un deseo intenso

3.-Com en tota necessitat nostra la iniciativa es de Deu, i com que Deu es el primer interessat en que assolim el nostre destí, com que la seva providència envers nosaltres està sempre atenta a les nostres necessitats, es el seu Esperit que prenent la iniciativa intercedeix davant el Pare creador nostre, i Jesús el nostre salvador,  perquè ens serveixin allò que ens falta per superar les nostres mancances, i ho fa implicant-se, i produint en nosaltres si li deixem fer, un desig intens fins a produir en nosaltres gemecs.

4.-El instrumeto de Dios para entrar en diálogo con nosostros es Jesús, la encarnación de Dios que ha estado entre nosotros, como un hombre cualquiera, el conoce bien de cerca los  corazones porque tiene un corazón humano, conocedor de las devilidades y flaquezas inherentes a la naturaleza humana, ya que se ha hecho y crecido entre las devilidades humanas, pero a la vez Él que tiene el Espíritu en propiedad conoce perfectamente cual es el querer del Espíritu de cada persona en cada momento de su caminar por la vida.

4.-El instrument de Deu  per entrar en diàleg amb nosaltres es Jesús la encarnació de Deu  que ha estat entre nosaltres com un home qualsevol, ell coneix ben d’a prop, els cors perquè te un cor humà , coneixedor de las debilitats i flaqueses inherents a la naturalesa humana ja que s’ha fet i crescut entre  les debilitats humanes, però alhora  Ell que te l’Esperit en propietat coneix perfectament qui es el voler del Esperit per cada persona  en cada moment del seu caminar per la vida.

5.-Nadie tiene la exclusiva de la acción del Espíritu;todo aquel que acoge a Jesús y a su mensaje, y está abierto a la acción de su es, se le da la capacidad de ser hijos de Dios en el Hijo Jesús  en el hijo Jesús, ja que hasta como alimento asumimos la Persona de Cristo en nosotros, de manera wque quedamos configurados en Él para presenarnos al Padre y mantenernos con él en una relación que llene de amor hasta desboradar nuestra capacidad.

Así pues, quienes acogen la acción de Dios en ellos forman el pueblo santo, la ciudad santa , la ciudad de justicia,  la fraternidad uiversal vivida en plenitud, porque no podemos entender que nada se escape  del amor providente y protector de Dios sobre toda la humanidad, y sobre toda la naturaleza.                                                        

      5.- Ningú te la exclusiva individualment  de l’acció del Esperit , tothom que acull a Jesús i el seu missatge, i està obert a la acció del seu Esperit se li dona la capacitat de ser fills de Deu en el Fill Jesús , ja que fins com aliment assumim la persona de Jesús en nosaltres de manera que quedem configurats en ell per presentar-nos al Pare i mantenir-nos amb ell en una relació d'amor que omple a vesar la nostra capacitat.

Així doncs tots els que acullen l’acció de Deu en ells formen el poble sant de Deu, la ciutat santa, la ciutat de justícia, la fraternitat universal viscuda en plenitud, perquè no poden entendre  que res s’escapi del amor provident i protector de Deu sobre tota la humanitat, i sobre tota la natura.

 

 

lunes, 4 de enero de 2021

LLIBERTAD DE DEU I LLIBERTAD DE'L HOME

 

Romans 9,14-21.Aixó es la promesa “Per aquet temps tornaré i Sara haurá tingut un fill”

Hi ha tambe el cas de rebeca que va concebra 2 fills  d’un sol homa, dons be quan encara no habían nascut es va confirmar la elecció de Deu a favor de Isaac, i no pas pèr lo que hagueran fet de bo o dolent, va, ser Deu que anunciá a Rebeca : “ El mes gran servirá al mes petit” o en una altre ocasió diu el Senyor “He estimat Jacob i l’he preferit a Esaú.” I quan diu a Moisés : Em compadeixo de qui em vull compadir i tinc misericordia de qui vull tenir misericordia, o diu la escriptura referint-se al faraó:t’he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perque la meva anomenada arribi arreu de la terra.”

¿ Perque uns experimentan la compasió de Deu i altres endureixen el cor?

¿Perque Deu es queixa encara?

¿Qui pot resistirse a la seva voluntad?

¿Peró qui ets tu home per discutir amb Deu?

 ¿Es que la figura pot dir al terriser perque m’has fet així?

He pregat demanant al Senyor que em faci entendre tot aixó de l’acta del equip de Catalunya,

Deu es lliure respecte a nosaltres, i no el podem condicionar en res.

 “em compadeixo de qui em vull compadir”

 “i tinc misericordia de qui vull tenir misericordia”

Tot depen no del voler y del esforç humá sino de la compasió de Deu.

Si  Deu está per damun del voler i del esforç humá ¿Perque encara es queixa? ¿Qui es pot resistir a la seva voluntad? I es que en bon seny no podem resistirnos. Amb bon seny Adam no hauria menjat la fruita prohibida. Si Deu es lliura respecte a nosaltres , fets nosaltres a la seva imatge també som lliures respecte a ell per desgracia nostra.

I es que resistir-me a cumplir la voluntad de Deu per a mi es pendre un cami de mort , de destrucció, per aixó resistir a la voluntad de Deu no porta re de bo.

A Deu la queixa li surt del cor¿perque criatures inteligents fetes a la meva imatge, primorosament semblants a mi mateix, em rebutgen? Que en treuen d’aixó?.

Deu ens ha fet perque arribem a la nostra plenitut a la plena felicitat en ell.

Deu te poder per deixar que el farao s’enfonsi en lo que ell ha escollit. Deu es compadeix fins el limit de la llibertat humana, si el farao va perseguir Israel fins a trovar la mort, si Judas va traí Jesús, Deu tenía poder per deixar que moris  penjat per voluntat propia.

Aquestes paraules ens donen una lliçò : Sintonitzem amb la queixa de Deu, i Mantenim-nos fidels a la seva voluntat, individual i comunitariament, será ell qui portará a la comunitat dels seus seguidors a  els que l’acceptin i l’acullin junts a gaudir de la seva misericordia,de la seva joia, i a la lloança de qui fa obras prodigioses.

DE LA RELACIO PERSONAL AMB DEU

 


Hi Ha camps de la vida que reclamen la pròpia autonomia .

El reconeixement de la consistència i de la autonomia de les diferents  esferes profanes de la vida humana, respecte a la activitat religiosa i cultual.

Tot hom està immers en la societat en la seva organització social, mundana, ja que del mon, del cosmos creat, no sen surt sinó per la mort.

El baptisme ens fa veure segons les exigències del Esperit. Som en el mon dels homes amb la seva vida econòmica, política, social.

Des de viure la fe en el monaquisme al segla 4t a viure la fe en seglar en institucions caritatives, evangelitzadores, professionals fins arribar a la santificació del matrimoni i la família.

Així en perfecta consciencia tot hom por abordar la seva plenitud des de qualsevol vocació.

¿Com expressar la relació del home amb Deu? El cristianisme es revelació de Deu als homes,  a cada ú personalment dins la historia per salvar-los.

Tot hom necessita expressar allò que es i sent, i en aquest marc hi ha la expressió religiosa, o la relació personal amb Deu.

La acció salvadora de Deu ens ve a traves de signes.

La nostra resposta afirmativa a la acció de Deu, consentiment, gratitud, esperança, es el nostre do total, als actes d’amor en servei al proïsme.

No hem rebut un esperit d’esclaus per viure en el temor, sinó de fills de Deu que l’escoltem, que n’estem agraïts i que ens desperta la estimació vers Ell ; així que en la mida que l’escoltem l’estimem.

En la pregaria comunitària, manifestem els nostres sentiments vers Deu amb la ajuda de cants, himnes de lloança i gratitud alhora que escoltem el seu Esperit.

sábado, 2 de enero de 2021

SENSACIONES

 


Que alegría subir a una Ciudad armoniosamente construida sobre un

 monte y mas al saber que sus habitantes familiares y amigos son

 pacíficos y acogedores. Grupos familiares y romerías suben

 ilusionados a visitarla, a cumplir  con lo propuesto, a renovar las

 esperanzas frente la capital de la justicia, del buen gobierno. Ojalá se

 mantenga  segura por años incontables, llena de paz y de bienestar.

  Se puede decir de acercarse hasta la proximidad

 de una mujer armoniosamente bella agraciada con don de gentes, y                con  afectuoso trato. que da Seguridad y garantiza su compañía

 Para construir una casa el tiempo ha de estar a favor de lo contrario  mucho esfuerzo empeñado en algo que no puede salir bien. Es inútil

 madrugar y acostarse tarde, obsesionado en la construcción, porque el

 mayor patrimonio no es la casa sino los hijos, ellos                       defenderán los intereses de la familia frente a cualquier amenaza.

Al igual si una mujer no es simpática de natural y acogedora , es imposible tenerla por compañía estable, hace inútil todo esfuerzo de convivencia.

Señor anúnciame   tu originalidad, tus decisiones, tus pautas de

 conducta que tus palabras me conmuevan e ilusionen, que junto a ti

 me sienta a gusto, de manera que pueda progresar en la paz,

 serenidad,  que  ante las opiniones y puntos de vista contrapuestos, sepa escoger con libertad lo apropiado y oportuno.

Cuando las tinieblas y oscuridad nos cubran , estamos o paralizados o

 decidimos acciones  que nos perjudica, y luego hemos de recuperar el

 espacio perdido. No permitas que me alcancen estas recesiones y

 mantén en mi  esos mensajes tuyos que tan fáciles transparentes y

 estimulantes me resultan.

jueves, 10 de diciembre de 2020

UN MODELO DE AUTORIDAD

 

 

A Jesús se li van donar diferents títols en funció dels serveis que prestava a la societat: Senyor per el nivell de poder que demostrava, Mestre per els seus ensenyaments originals, metge per la capacitat de guarir, conseller perquè a ell anaven a demanar consell i en sortien ben assessorats, autoritat perquè la seva paraula era convincent, jutge perquè li demanaven fer justícia, amic perquè creava amistats.

I això es que la gent necessitava amics protectors perquè sempre tenia els enemics al aguait, necessitaven justícia perquè les autoritats civils no la feien i el poble se sentia desemparat, necessitaven algú amb autoritat, perquè els poders civils estaven desacreditats, necessitaven consell perquè la gent amb responsabilitats estava desorientada, necessitaven metges eficaços perquè la gent emmalaltia i moria com mosques, el poble necessitava mestres que els intruïssin per créixer humanament perquè hi havia molta set de conèixer les veritats, sense enganys, necessitaven un dirigent que els conduís decididament vers la prosperitat, amb bon criteri una bona organització social, estimulant amb il·lusions comunitàries, per això l’anomenaven senyor. El senyor que se’n va de la seva possessió i deixa en mans d’altres la gestió de la renta dels seus bens, els hi dona confiança  però no se’n desdiu dels seus bens  i torna i demana contes.

.

.En la nostra cultura actual la diversitat de oficis i ocupacions humanes  la diversitat de materials, productes del camp i bestiari amb els que treballem i la manera com els treballem es molt mes complexa i diversificada   que fa 2.000 anys, tot això ens dona pas a  una presentació del evangèlic molt mes rica i diversa, per que també la psicologia humana esta molt mes treballada, i es poden perfilà molt mes tot lo que son sentiments afectes pensaments il·lusions somnis, i habilitats

Nosaltres necessitem també tots aquets valors que aporta Jesús a la seva societat necessitem governants amb capacitat de decisions intel·ligents i adequades amb capacitat i valentia per afrontar els enemics, els que creen dificultats i posen traves, i sortir-ne vencedor donant una seguretat i estabilitat a la gent del poble. Que tingui autoritat perquè compleix allò a que es compromet i es compromet a atendre les necessitats que sorgeixin a la seva gent, tan les de estructures socials con les individuals quan es el cas.

El senyor fa lleis que el poble complirà  per funcionar tal com cal, i sancionarà proporcionalment a qui no les compleixi perjudicant els interessos comuns.

En tot moment l’assessorament anirà per davant de les sancions. I procurarà que el poble estigui instruït en quan a la manera de comportar-se.

Com bon mestre instruirà al poble tot allò que necessita per créixer sense dificultats sobrevingudes, i ho faci amb il·lusió i entusiasme convençuts que es lo que toca.

També posarà a disposició de la societat tots els mitjans necessaris per mantenir-la amb bona salut, i pugui donar un bon rendiment.

Així doncs Jesús es el mirall en el que ens podem emmirallar per fer la nostra societat  exemplar.

Cultura i espiritualitat son inseparables.

 


Humilitat i obediència necessàries per desvetllar l’espiritualitat de la cultura o la cultura de la espiritualitat.

Els salms i en general la bíblia fan moltes referencies a detalls de la vida quotidiana de la època i el lloc on es desenvolupa la societat que acollia la paraula de Deu i dels mitjans que utilitzava, i com i perquè.

Tot això ens presenta un retrat dels moments culturals  en els que Deu es va manifestant a la societat humana, per això es parla de  una progressió del temps  de la historia humana fins  a la plenitud del temps , revelació progressiva fins a la seva plenitud en el temps.

Lluc ens parla de que arribada la plenitud del temps...

Fem el retrat de la societat actual amb el seu estil de vida i dels mitjans que utilitza per la seva convivència i desenvolupament, descrivim com interactuem, quines son les nostres necessitats, les nostres mancances i punts febles, quins son els recursos que l’home ha desenvolupat per millorar el  nivell de vida i alhora  manifestar un major nivell de dignitat, unes mes estretes relacions de ajuda i suport mutu ( voluntariat, ofertes de una gran diversitat comercial, ha progressat enormement la mobilitat i la Inter-actuació  cultural.




sábado, 28 de noviembre de 2020

otros puntos de vista de la figura de Jesús

 Los 4 evangelios apocrifos son: de Maria Magdalena, de Pedro, De Tomás, y de Judas iscariote. Se els consideran de conoxemiento intuitivo o gnosticos. Encontrados el 1886.  Escritos entre els 800 y el 500 años despres de Crist.                                                                                                    

 El de Maria Magdalena.  , el mas antiguo  Presenta solo paraule dichas per Jesús.                         

  El segon de Pedro cuenta una versió diferente de la vida de Jesús., explica como fué la resurrecció: Vieron salir tres persones viendo com revivia Jesús, i detras vieron la creu que les hablaba.                                                                                                                                                      

   El trecero encontrado el 2006, nos explica que Judas Iscariot  executó la voluntat de Deu, se le considera el mas sabio de los discipulos datado entre el 280 i el 320 despres de Crist.                        

   El de Tomas, del que nos consta copia del 1500. L’any 325 en la celebracio del concili de Nicea convocat per l’emperador Constantíno, Anastasio de Alexandria  ordenó destruir les 4 evangelis apocrifits.