Romans 9,14-21.Aixó es la promesa “Per aquet
temps tornaré i Sara haurá tingut un fill”
Hi ha tambe el cas de rebeca que va concebra 2
fills d’un sol homa, dons be quan encara
no habían nascut es va confirmar la elecció de Deu a favor de Isaac, i no pas pèr
lo que hagueran fet de bo o dolent, va, ser Deu que anunciá a Rebeca : “ El mes
gran servirá al mes petit” o en una altre ocasió diu el Senyor “He estimat
Jacob i l’he preferit a Esaú.” I quan diu a Moisés : Em compadeixo de qui em vull compadir i tinc misericordia de qui vull
tenir misericordia, o diu la escriptura referint-se al faraó:t’he fet
sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perque la meva anomenada arribi
arreu de la terra.”
¿ Perque uns experimentan la compasió de Deu i
altres endureixen el cor?
¿Perque Deu es queixa encara?
¿Qui pot resistirse a la seva voluntad?
¿Peró qui ets tu home per discutir amb Deu?
¿Es que
la figura pot dir al terriser perque m’has fet així?
He pregat demanant al Senyor que em faci
entendre tot aixó de l’acta del equip de Catalunya,
Deu es lliure respecte a nosaltres, i no el
podem condicionar en res.
“em
compadeixo de qui em vull compadir”
“i tinc
misericordia de qui vull tenir misericordia”
Tot depen no del voler y del esforç humá sino
de la compasió de Deu.
Si Deu
está per damun del voler i del esforç humá ¿Perque encara es queixa? ¿Qui es
pot resistir a la seva voluntad? I es que en bon seny no podem resistirnos. Amb
bon seny Adam no hauria menjat la fruita prohibida. Si Deu es lliura respecte a
nosaltres , fets nosaltres a la seva imatge també som lliures respecte a ell
per desgracia nostra.
I es que resistir-me a cumplir la voluntad de
Deu per a mi es pendre un cami de mort , de destrucció, per aixó resistir a la
voluntad de Deu no porta re de bo.
A Deu la queixa li surt del cor¿perque criatures
inteligents fetes a la meva imatge, primorosament semblants a mi mateix, em
rebutgen? Que en treuen d’aixó?.
Deu ens ha fet perque arribem a la nostra
plenitut a la plena felicitat en ell.
Deu te poder per deixar que el farao s’enfonsi
en lo que ell ha escollit. Deu es compadeix fins el limit de la llibertat
humana, si el farao va perseguir Israel fins a trovar la mort, si Judas va traí
Jesús, Deu tenía poder per deixar que moris penjat per voluntat propia.
Aquestes paraules ens donen una lliçò :
Sintonitzem amb la queixa de Deu, i Mantenim-nos fidels a la seva voluntat,
individual i comunitariament, será ell qui portará a la comunitat dels seus
seguidors a els que l’acceptin i
l’acullin junts a gaudir de la seva misericordia,de la seva joia, i a la
lloança de qui fa obras prodigioses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario