Hi Ha camps de la vida que reclamen la pròpia autonomia .
El reconeixement de la consistència i de la autonomia de les
diferents esferes profanes de la vida humana,
respecte a la activitat religiosa i cultual.
Tot hom està immers en la societat en la seva organització social,
mundana, ja que del mon, del cosmos creat, no sen surt sinó per la mort.
El baptisme ens fa veure segons les exigències del Esperit.
Som en el mon dels homes amb la seva vida econòmica, política, social.
Des de viure la fe en el monaquisme al segla 4t a viure la
fe en seglar en institucions caritatives, evangelitzadores, professionals fins
arribar a la santificació del matrimoni i la família.
Així en perfecta consciencia tot hom por abordar la seva
plenitud des de qualsevol vocació.
¿Com expressar la relació del home amb Deu? El cristianisme
es revelació de Deu als homes, a cada ú personalment
dins la historia per salvar-los.
Tot hom necessita expressar allò que es i sent, i en aquest
marc hi ha la expressió religiosa, o la relació personal amb Deu.
La acció salvadora de Deu ens ve a traves de signes.
La nostra resposta afirmativa a la acció de Deu,
consentiment, gratitud, esperança, es el nostre do total, als actes d’amor en
servei al proïsme.
No hem rebut un esperit d’esclaus per viure en el temor, sinó
de fills de Deu que l’escoltem, que n’estem agraïts i que ens desperta la estimació
vers Ell ; així que en la mida que l’escoltem l’estimem.
En la pregaria comunitària, manifestem els nostres
sentiments vers Deu amb la ajuda de cants, himnes de lloança i gratitud alhora que
escoltem el seu Esperit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario