Archivo del blog

sábado, 20 de julio de 2013

Viure en esperança

Podem tenir una mirada fosca i amarga sobre el nostre entorn sobre el nostre mon, la societat en general provoca crisis; els mes espavilats se’n aprofiten de la ambició dels altres en favor de la seva pròpia ambició, i cada u estira de la corda tan com pot per veure a on arriba. Si no demostro màxima ambició resulta que em quedo enrere, i serè trepitjat per els que van mes endavant. Tota criatura des de el naixement fins la mort te l’afany de progrés i això es quelcom natural i saludable , ja que es el estímul que ens dona forces per desenvolupar-nos en la vida i crear les relacions humanes que em situaran en societat. Tots estimem la salut, la vida, la higiene per evitar infeccions, la pau interior la serenor, la visió correcta del nostre destí, i d’això ens beneficiem com de la llum del sol o de la contemplació del paisatge de la terra o de una serena nit d’estiu; totes aquestes coses les tenim espontàniament sense haver-les buscades, ens venen amb la vida. Sols quan alguna d’aquestes ens manca estem en una situació irregular i maldem per recuperar-la. El que es principi de tota existència, fonament de la creació, que ha tingut a be entrar en diàleg amb nosaltres segons les tradicions teistes mes generalitzades, ens mostra en les seves manifestacions que vol la guarició dels malalts, que ressorgim de la mort indeguda, la purificació de tota contaminació perjudicial, o el malestar interior provocat per un esperit que ens vol mal, i tot això com feina nostra, que recau sota la nostra responsabilitat, perquè respon a una convicció interior de que venen nous temps en els que les llàgrimes seran eixugades, i el sofriment serà vençut.

jueves, 11 de julio de 2013

El seny i el criteri - El juicio y el criterio.

(CAT) 
la confiança total en la veu interior del esperit, depèn de la meva capacitat de estar-li atent i restar-li fidel Hom ha reconegut en mi la capacitat o aptitud ,aquella visió de la realitat que em permet encertar la decisió correcte, quan en el grup hi ha desavinences, diversitat de criteris i tendències, confusió de idees, complexitat emboirada, de manera que es difícil treure’n l’aigua clara de la situació i unificar criteris.
Cal en tot grup humà constituït que hi hagi la persona que sigui capaç seleccionar i aclarir criteris i unificar posicions, perquè es qui posa les coses diàfanes i fa entendre a tot hom allò que es possible que beneficia a tots i es oportú Aquest líder no pot tenir cap preferència personal, ha de ser totalment imparcial ,i portar la iniciativa, saber escoltar als companys, per tenir la visió mes àmplia i diversa per cercar la complementarietat de totes les propostes objectives.
(CAS)
 la confianza total en la voz intrrior del Espíritu, depende de mi capacidad de estar atento a ella, y mantenerme fiel a ella. Alguien ha reconocido en mi la capacidad o aptitud, aquella vision de la realidad que me permite acertar en la decisión correcta, cuando en el grupo hay desacuerdos, diversidad de criterios y tendencias, confusion de ideas, una nebulosa compleja,, de manera que es dificil sacar el agua clara de la situación y unificar criterios.
 Conviene en todo grupo humano constituido que haya la persona que sea capaz de seleccionar y esclarecer criterios y unificar posiciones, porque es quien pone las cosas diafanas, y da a entender a todos aquello que es posible,que beneficia a todos y que es oportuno. Este lider no puerde tener ninguna preferencia personal, ha de ser totalmente imparcial, y llevar la iniciativa, saber escuchar a los compañeros, para tener una visión más ampliad y diversa de la realidad, para encontrar la complementariedad de todas las propuestas objetivas.

lunes, 8 de julio de 2013

Recerca d'aigües profondes.

Si em sento protegit per el Senyor no es per donar-me seguretat i protecció, no es per la meva satisfacció sinó perquè busca el reconeixement de les seves obres, es a dir el nostre reconeixement, perquè es en la nostra autenticitat que el podem reconèixer. La realitat divina es fa visible en nosaltres i el mon que ens ha donat per viure-hi. Fins que no ens centrem en aquest criteri experimentem una insatisfacció, pot ser un avorriment, pot ser una sensació de disgust, o que ens falta aire, o sensació de cansament, de estrés, de escapada, sensació de que la rutina ens ofega. Quan en un de nosaltres es comencen a fer habituals aquets tipus de sensacions, paralitzadores i destructives , es que hem de tirar en dins i fixar el nostre cor en allò que ens fonamenta. Per a mi es una experiència certa, a patir de la qual se et desperten nous horitzons en la vida, il•lusió i joia, voluntat de nous projectes, de noves complicitats. Compromís seguint el guiatge del Esperit concretat en obres on s’hi manifesta l’Esperit; sentiments, afectes i passions se encaixen en aquesta línea empenyent la persona a una major eficiència alhora que mes senzillament. Nomes en aquesta interiorització podem abastar la mentalitat prou oberta per reconèixer en els demes què es allò que Deu fa en ells a la par de allò que fa en mi.

viernes, 5 de julio de 2013

Opcions de relació humana en la sintonía o en la a - sintonia.

La importància de la sintonia està en la manera d’apreciar les coses , el valor relatiu que hom els dona. La jerarquia de valors hom la porta feta per temperament, per experiència, per herència genètica, en funció del medi ambient, o del àmbit social en que es mou. La sintonia es dona quan hi ha gran coincidència en tots aquets factors. Popularment s’expressa en :tenim els mateixos gustos, en vestuari, alimentació, perfums, decoració,o a nivell cultural en estils artístics: arquitectura, imaginaria, pintura, música, Dança, jardineria, ritmes d’actuació. Aquesta serà una relació fàcil amb pocs punts de fricció, però aquestes quan hi siguin, seran molt mes virulentes per manca de costum de negociar desacords, es fàcil que sorgeixi una voluntat de imposició de l’un sobre l’altre, el de caràcter mes fort sobre el de caràcter mes dèbil, per exemple les tremendes gelosies que es produeixen entre parelles homosexuals. Al contrari quan la sintonia es feble si es dona la convivència la lluita per arribar a acords, per establir àrees de autonomia origina una relació molt mes rica i plena de iniciativa i originalitat que no es exigible entre les persones de gran sintonia. Quan una relació d’aquest tipus tira endavant cal esperar que es donarà una riquesa humana molt superior a la relació on tot espontàniament es acord.

jueves, 4 de julio de 2013

¿Qui ets per a mi?

La capacitat de estimar valorar apreciar es la millor manera que tenim les persones per poder entrar en diàleg mutu i a la entesa productiva. Qui te idees útils, la persona amb iniciativa, progressa per innovació a nivell europeu, i mundial i ara sobra feina a distancia, es a dir des de casa, a travers de noves tecnologies. Les pors,recels,desconfiança,judicis, acusacions, i la defensa dels drets propis a ultrança,impedeixen el diàleg i la entesa entre persones, i aquets impediments poden derivar en violència i trencament de la relació personal, laboral, econòmica, crea’n malestar, rancúnia, afany de venjança. A tots els nivells ens podem anar advertint de les avantatges d’aquestes actituds que proclamo. No tots estem a punt per acceptar el diàleg, males experiències anteriors, hàbits mal adquirits, hi posen pals a les rodes; si de dos persones una està ben disposada, l’altre pot tenir serioses dificultats en un moment donat cal trampejar i cercar el moment adequat. El meu net de dos anys el tinc que advertir que petades sols es donen a la pilota, que allò que tira a terra desprès ho ha de recollir, i per autoafirmació s’hi nega i fins i tot repeteix una acció incorrecta, però al final davant la reflexió i motivació accedeix a allò que li proposa el adult. Quelcom semblant passa amb persones en edat adulta,perquè difícilment tenim sanament desenvolupada tota la nostra capacitat de relació humana, sempre hi ha aspectes a madurar.

miércoles, 3 de julio de 2013

compaginar tarannàs

Observo que la dona s’angoixa molt mes fàcilment que l’home, s’estressa mes, els riscos els veu mes perillosos i les possibles conseqüències molt mes importants que el home. Tan governant la casa com una empresa o un país actuen a discreció pròpia i amb contundència davant qualsevol indici de perill, son amb aquest sentit molt cautes. Aquesta manera de ser, molt atenta a la praxis, li resta atenció àmbits mes amplis, obviant mols aspectes que un home tindria en consideració des de una mirada mes serena , fora del àmbit de la angoixa que provoca el risc i les seves conseqüències. Moltes funcions de responsabilitat social encaixen sobretot avui dia en aquest tipus de temperament ja que fa falta encert i rapidesa en les decisions. La entrega que la dona te a la seva feina , conseqüència d’aquest plantejament pragmàtic i urgent, li dona una eficiència molt gran i en molts estudis universitaris se situen en els millors llocs al igual que en el mon laboral, lògicament el nivell i capacitat intel•lectual hi juga un important paper en el escalafó social al que accedeixen, però això es un tema diferent al que ara comentem. Aquí vull posar de relleu com la complementarietat del home dona el punt de equilibri, discretament, en ponderació de les coses, en la urgència de les coses, en prudència , en saber cercar el moment oportú a qui i com afecti, en quant a valorar lo justa que pugui ser una decisió, a mantenir un equilibri entre el seny i la rauxa. La conseqüència es assolir la llibertat interior que el complement masculí aporta a la dona, a la hora de ser mes providencialisme, en que tot fa el seu pas amb el temps, i la convivència humana es fa mes fluida, mes serena , menys conflictiva. Això no es possible sense uns confiança i sinceritat, un sentit de responsabilitat per les dues parts, i una comprensió madura del altre amb qui comparteixo la vida, cal fins i tot una profunda estimació dels valors d’altra. El judici, la humiliació,la queixa, la culpabilització, la correcció , l’enuig, el rebuig, l’escridassar-se no porten a res. Cercar acords en diàleg dins els paràmetres manifestats es principi de progrés.

martes, 2 de julio de 2013

Poblacio autoctona

Tot el nostre projecte soci - polític de identitat de país se’n va en orris si la població autòctona no creix per sobra de la immigrada, i en canvi es donen totes les facilitats legals perquè no creixi avala’n parelles que no son les d’home i dona i facilitant l’avortament fins a subvencionar-lo per la seguretat social, per damunt de problemes de Salud de ciutadans. Cal defensar davant la nova llei a Madrid i a Barcelona que l’avortament va contra els drets humans i contra la constitució encara que els espanyols en gestació no tinguin DNI. immigrants africans i sud-americans i d’altres països europeus proliferen aquí molt mes que nosaltres i dins de poc estarem a les seves mans. Plantegem les coses raonada i responsablement, sense deixar-nos portar per l’eufòria del dret a decidir o d’independència. L’emotivitat patriòtica ens pot fer una mala jugada a la hora de fer un referèndum. No fer escudella del que es diu a casa. ¿Quina es la principal preocupació de la nostra gent? L’atur i la precarietat, en segon lloc la economia, en tercer lloc la economia submergida. El 57 % de persones fins a 25 anys estan aturats. El creixement econòmic encara trigarà. Retallar es contrari al creixement. Recuperar crèdit per autònoms. Suport al estatut i a la sobirania, però la consulta no serà fins el 2014.