PERDO I OFENSA

 

Cal ser ofès, enganyat, maltractat, ser víctimes de injustícies,  de mals entesos,  per perdonar.

Com que jo també ofenc també m ‘han de perdonar.

Cal que perdoni perquè em perdonin.

Si perdono intentaré no ofendre, per ser perdonat.

Si no soc ofès no puc perdonar.

Per entendre els sentiments i la dignitat de la gent tinc que entrar en el joc de la ofensa i el perdó, perquè tan la ofensa con el perdó toquen els sentiments  i la dignitat de les persones, sentiments, perquè hom se sent menyspreat, i en quant a la dignitat afecta a la consideració i el bon nom que un te entre la gent del seu entorn.

Cal anular aquelles coses, paraules que condueixen a considerar incapaç de valdre’s per si mateix; un excés de advertències porten  a considerar la persona propera que es inútil per allò que està fen; quan un altre està a sobre de lo que hom està fen, aquest s’angoixa i dona la impressió que es incompetent, cal depositar en l’altre la confiança que fa be allò de lo que es responsabilitza, que pot ser que tingui, algun despisti , que no arribi a assumir tota la feina que ha pres al damunt seu, pot ser que les cauteles i riscos que comporta la seva feina no les tingui massa en compte o que no ho ha ponderat suficientment, a les hores serà necessària una advertència genèrica, i després confiar en el seu sentit de responsabilitat.

Els comentaris de temor sobre lo que un altre esta fent , o de que es desmarca del conjunt, va massa lent o massa ràpid, o no segueix la metodologia de la feina del conjunt,  això pot demanar un canvi de feina, però no de inhabilitació de la persona.

Hi ha qui sempre crea dubtes sobre la feina ben feta del subordinat.

Totes aquestes coses son objecte de perdó, perquè son ofensa al amor mutu que es recolza en la confiança mútua, la desconfiança minus-valora la persona.