En primer lloc perquè he pogut constatar el gran amor de la família, Griselda , Ramón i germanes, i el paper que fan les persones que tenen cura dels malalts .
Hi ha moltes
maneres de pregar, però em vaig adonar que pregar es, bàsicament fer-te
disponible al Senyor, acceptar que es faci la seva voluntat en la teva vida sense
oposar-li cap resistència.
Això ja ho sabia,
perquè cada dia ho diem al Parenostre, però no es el mateix saber-ho
teòricament que experimentar-ho, que no saps què serà de tu...
Perquè no hi ha
res que doni tanta seguretat com saber que
estàs en les mans del Senyor i que es Ell qui condueix la teva vida.
No ploreu pas per
mi, vaig a trobar a Deu, també el papa i la mama.
Pamen
No hay comentarios:
Publicar un comentario