La
meva llibertat sense l'Esperit Sant és pura aparença, perquè ell és la
llibertat plena. On és ell present hi ha vida, i si ell es retira tot
desapareix. Però a més, com més ell sigui present amb la seva gràcia, amb el
seu impuls, amb el seu amor, més lliure sóc. Perquè ell és pura llibertat. Si
no deixo que ell m'impulsi, llavors em deixo impulsar pels meus desitjos, les
meves insatisfaccions, la meva necessitat de posseir, i així cada cop necessito
més coses per sentir-me bé, i res no em conforma.
Per
això, en lloc de ser lliure, em torno un trist esclau dels meus impulsos
naturals, i em converteixo en un penell descontrolat que es mou on la porta el
vent. Acabo perdent la meva llibertat. Qui pot dir que té un cor lliure si està
infectat i ofegat per les rancúnies, les tristeses, els desitjos egoistes,
l'orgull, i mai se sent satisfet, i va perdent l'alegria en aquest dolor de la
insatisfacció? Millor busquem la llibertat de l´Esperit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario