VISITA A LES BENAURANCES

 

                        Sant Martí del Canigó una de les principals residències de la Comunitat

 Visita a les  Benaurances.

 Una pujada costeruda ens hi porta. Dalt d'un contrafort de la muntanya del Canigó, apletat contra les roques , s'alça com una cresta més el monestir de sant Martí.

Un replà davant la porta, i un monumental sant Marti a la dreta dins un forat de la roca. Ni cotxes, ni fum, ni sorolls; el silenci del bosc i l'harmonia de la natura ens reben.

   El 6 de desembre acompanyem al Guillem ,nou aspirant a la comunitat.

   Entre les pedres del segle XI trobem la comunitat, que ens rep amb joia, plena del do  d'acollida amorosa i fraternal. Ningú es fa estrany en aquesta comunitat. Tot just arribar ja ens hi trobem com a casa.

  Hem sortit el matí a bona hora de Barcelona i hem arribat el migdia. Ja ens guardaven menjar. Mengem i compartim una bona estona, ja que no cal massa francès per entendre's perquè part de la comunitat és catalana. Ens acomodem i ens incorporem a la seva vida.

            És una comunitat festiva, que ha agafat d'aquí i d'allà elements litúrgics i espirituals.

  Recupera la litúrgia jueva fins i tot pregant els salms amb la llengua original.

 Ha incorporat a les seves celebracions els elements peculiars de la Renovació Carismàtica, el cant en llengües, la pregaria espontània, la intercessió personal amb imposició de mans, donant tot un clima de llibertat i alhora de profunda comunió espiritual.

La predicació del pastor, té tota ella un caire positiu i estimulant.

  Hem estat de sort de participar, al vespre, en la cerimònia de la consagració com a religiosa amb vots temporals, de la germana Maria Goretti, originària de La Canonja, a Tarragona, i de l'entrada en obediència a la comunitat de 5 germanes mes, originàries de diverses nacions de l'Est i l'Oest.

   No s'estalvien signes que  mostrin el que fan, l'hàbit, la capa, la congratulació amb el petó o l'abraçada, la pregària amb imposició de mans, els cants escollits entre una gran varietat per a la celebració del moment, les pregàries inspirades per cada una de les persones que fan un nou pas en la comunitat... tot ajuda a viure-ho amb intensitat, i arriba al cor de cadascú dels presents.

   No hi ha pressa per a res; amb espontaneïtat es va desenvolupant tota la celebració de forma natural i familiar, ni nervis ni encarcaraments. Creix el clima de goig, gratitud i lloança fins esclatar harmònicament en cants espirituals.

  Després, com en tota família, es completa la festa entorn de la taula, una taula especial parada per la Providència, ja que no posen preu als serveis que dona la comunitat, apart del que és la visita turística o el cost de les publicacions diverses de tipus espiritual a disposició del públic.

   La dansa religiosa hereva de la dansa jueva té lloc en les celebracions, sobretot la del "Shabat" després del sopar, una joia més que hom troba al si d'aquesta comunitat.

Encara hem té corprès el recordar l'exquisida delicadesa en que ens van atendre especialment a nosaltres els pares del Guillem. Ens donen la millor habitació de matrimoni que tenen.

  No et van al darrera però tampoc s'estalvien esforços perquè tinguis tot allò que puguis necessitar.

 No et cridaran l'atenció per cap cosa que desentoni de la seva vida, propi de qui no hi està avesat. Senzillament acullen amb amor, sense judicis, a qui s'acosta a ells.

 

            L'Esperit de Jesús que comuniquen fa que siguin respectats, i estimats.