Archivo del blog

sábado, 11 de abril de 2020

Reflexió entorn la Pascua Reflexion entorno a la Pascua.

Grandeza del hombre con Dios

Relación fluida y cordial entre los dos.

Reflexion para celebrar la pascua.

Cada miembro de la comunidad está atendido en sus necesidades por la comunidad,en la implementación de su desarrollo espiritual, (finalidad de la comunidad cristiana) i de sus necesidades temporales, salud, alimentación, cultura, desarrollo de sus cualidades y habilidades, trabajo, vivienda, y en su vertiente de sociedad, intentando complementar aquello donde los responsable de conjunto no llegan con sus servicios, y reclamado por aquellos a quienes  les corresponde disfrutar de sus derechos.

El hombre es la única creatura estimada por Dios, por ella misma por el hecho de que entra en dialogo con nosotros, expresando una alteridad. El resto de la naturaleza es estimado en función de la disponibilidad para el uso humano inteligente e individual ,es por eso que deducimos que es estimado por sí mismo.

El hijo de Dios ha incorporado la naturaleza humana a sí mismo, a su divinidad; esto es otra razón por la que el hombre es estimado por si mismo, y complementariamente Jesús me hace participar de su naturaleza divina.

Así la humanidad ha asumido un nivel tan alto que es totalmente inasumible totalmente por si mismo, y es así que humanamente hablando estamos por encima de los ángeles, que están a nuestro servicio, como nosotros lo estamos de nuestros hermanos y Jesús al servicio de todos, tal es nuestra dignidad, insospechada si no nos lo dicen, por eso tenemos el derecho a llenar la tierra, y someterla, i tenemos los medios para hacerlo.

La mejor elección , la vida, el nacimiento, la muerte, la salvación o la perdición, están estrecha e indisolublemente unidas a Cristo.

Y es que Cristo nos ha elegido, nos ha llamado, nos ha dado la vida, con Él morimos y con Él somos glorificados, o si lo rechazamos como en su día hicieron los suyos para condenarse.

El recorrido de nuestra vida está atado a Cristo, es nuestra compañía, y nuestro guía.

Así el hombre, gracias a ser razonables, gracias a la voluntad, como facultad de eleccióna la conciencia,y al corazón, que cada uno tiene su propia historia, en su carne, en su alma y en su espíritu, con una misión de ataduras, contratos, situaciones, estructuras sociales que producen nuestra historia  incorporada a la del conjunto de la humanidad, y a este hombre es el primer camino que la iglesia debe recorrer en el cumplimiento de su misión.

Grandesa de l’home amb Deu
Relació fluida y cordial entre els dos. Reflexió per celebrar la Pascua.
Cada ú membre de la comunitat està atès en les seves necessitats per la mateixa comunitat en la implementació del seu desenvolupament espiritual ( Finalitat  de la comunitat cristiana) i de les seves necessitats temporals, salut, alimentació, cultura, desenvolupament de les seves qualitats i habilitats, treball , habitatge, en la seva basant de societat, intentant complementar on la civil no hi arriba, i reclamant per a tothom allò que li correspon per drets fonamentals civils.

L’home es l’única criatura estimada per Deu per ella mateixa.

La resta de la natura es estimada per Deu en quant estiguin al servei del home.

Una mostra  de que Deu m’estima per mi mateix es el fet que entra en diàleg amb nosaltres, expressa  una alteritat intel·ligent individual. Es per això que es dedueix que es estimat per si mateix.

El fill de Deu ha incorporat la naturalesa  humana a sí mateix, a la seva divinitat (això es una altra raó per que el home es estimat per si mateix i complementàriament Jesús en fa  participar de la seva naturalesa divina.

Així la humanitat ha assumit un nivell  totalment impossible per si sol.

Tan es així que humanament parlant estem per sobra dels àngels que estan al nostra servei, com nosaltres ho estem dels nostres germans y Jesús al servei de tots, tal es la nostra dignitat , insospitada si no ens ho diuen, per això tenim el dret a omplir la terra i sotmetre-la , i els mitjans per fer-ho.

La millor elecció, la vida , el naixement, la mort, la salvació o la perdició estan estreta i indissolublement unides a Crist.

Es a dir Crist ens ha elegit, ens ha cridat, ens ha donat la vida, com ell morim, i amb ell som glorificats, o si el refusem com ho va fer el poble jueu en el seu dia per condemnació.

El recorregut de la nostra vida està lligat a Crist, es la nostra companyia, el nostre guia.

Així l’home , gracies al enteniment, a la voluntat a la consciència i al cor que cada ú té la seva pròpia historia, en la seva carn i en la seva ànima, i en el seu esperit, amb una missió de lligams, contractes, situacions, estructures socials que produeixen la nostra historia incorporada a la del conjunt de la humanitat i a aquest home es el primer camí que la església ha de recórrer en el acompliment  de la seva missió.

No hay comentarios: