Som equip ?

Es diu que som com els porcs espí que quan mes a la vora estem uns dels altres , mes ens punxem, mes ens ferim, mes dependència experimentem dels altres, i això ens produeix un procés de autoprotecció, de manera que fem com les tortugues que davant qualsevol risc ens tanquem dins nostre, tallem llaços de relació, i creix un procés de soledat que al mirar en fora provoca desconfiança, agressivitat, acusacions. Però així queda tallada una de les dimensions humanes mes extraordinàries, i mes humanitzadores, i es una dimensió de subsistència, que es relacionar-se socialment i ser productiu en be de la societat. Per això cal donar-se a conèixer tal com un es, obertura i transparència, que permetrà als altres aprofitar tot allò de bo que puguem oferir. Per la sola voluntat personal no s’entra en aquesta dinàmica, o en tot cas s’hi entra de una manera molt pobre. Tinc el testimoni de un grup de gent jove, noies i nois que a través de la pregaria han estat alliberats de tot tancament i dependència de complexes, judicis, temors, i tenen una relació lliure i oberta amb la gent que donen la sensació de una gran maduresa, i han triomfat en la vida, gent altament responsable buscats per triomfar en tasques difícils i complicades dins la empresa i la societat. M’ocupo mes dels demés, m’oblido de mi sense donar-me’n conta ni fer-ho a propòsit alhora ha augmentat la pau i la eficàcia. Qualsevol equip que desenvolupa una tasca complexa es preferible que els components siguin especialistes en el diferents àmbits que requereix el assoliment dels objectius que s’han proposat, a traves de l’escolta mútua la compaginació de iniciatives i la execució coordinada. Un exemple clar es l’acompliment de la experiència cristiana com objectiu personal complexa resultant de la compaginació i la constància en aplicar els mitjans adequats: assumir els continguts bíblics, els signes o símbols operatius, aprofitant la experiència acumulada de segles, i tenir un grup de persones que a hom li facin costat.