com creixer la poblacio autoctona

Em preocupa la disminució de la població autòctona a casa nostra, i alhora el que facilitem l’avortament, en lloc de educar en la responsabilitat de les relacions sexuals, en la vida de parella , en el projecte de crear família com la cosa mes natural del mon, però també la que consolida la nostra societat i cultura. Si no anem per aquí dintre de quatre dies la nostra població dominant serà musulmana o sud-americana. Les relacions de parella home dona no poden ser provisionals, aixì no es pot constituir una família, no demano que hi hagi un compromís davant una comunitat religiosa ni tan sols que el compromís sigui formal davant la societat civil, sinó que hi hagi un compromís personal ferm i responsable entre els dos que tenen la il•lusió de constituir una família, es veritat que la convivència comporta desavinences freqüents, cal una tolerància interior ètica dels dos en favor del interès comú el aprecio mutu, la tendresa, els sentiments forts en vers els fills, que donen el coratge de portar a terme la tasca tal volta més útil a la societat que es la generació humana donar futur a la població. Aquesta tolerància interior ètica te tot sovint diversos topalls, com es la necessitat de un guariment psíquic i/o espiritual, capacitat de escoltar l’altre sense fer predominar el propi parer, el no queixar-se, el perdó mutu, saber-se abandonar a un destí comú que amb seny arribarà a bon termini. Per damunt de la nostra voluntat hi ha forces que condueixen el destí del mon, però quan nosaltres hi fiquem la nostra cullerada estem desvirtuant la acció d’aquestes forces o energies mes genèriques, que no estan empresonades en la nostra individualitat. Hom experimenta que s’equivoca tot sovint i que ha de saber corregir-se en una actitud de obertura i col•laboració.