Reflexio amb el cor

Com qualsevol cosa que supera les nostres possibilitats de iniciativa i crea una sensació de respecte i curiositat, també de admiració alhora ens introdueix en un nou coneixement en el que hi entrem de puntetes , i aixì que veiem que ens es bo li anem agafant confiança i fins i tot amb el temps ho anem apreciant i ens atrapa. Aixì es crea la nostra relació amb Deu que es principi de fermesa en contra de sentir-se temorenc i desconfiat. Seguir aquest nou coneixement que a l’hora es emocional i mental, ens empeny a complir les seves propostes que experimentem en la nostra consciencia, i sorgeixen en el diàleg humà. Deu es Pare i es glorifica en els fills, tan quan aquestos son expressió perceptible del seu poder i generositat. Igual amb els homes, honorar pare i mare Atrau benediccions venerar els pares i ser atent amb ells; ser indulgent en llur vellesa, això em purifica interiorment, i m’allibera, em dona una visió molt mes objectiva de la vida, una nova mirada sobre el mon, de comprensió , de perdó, d’acollida, de servei, de reconeixement de les mancances, deficiències i limitacions que les persones tenim.