COMUNITAT CRISTIANA EN SORTIDA

Per ser comunitat en sortida em pregunto com haig de fer per conèixer la justícia de Deu i comunicar-la per convencer a totes les nacions que vinguin a adorar-lo.

La justícia de Deu, eus aquí el problema , per això vaig a una reflexió bàsica: El creador que ens maravella per la inmensitat del univers i veure que tot ell està en un moviment continuu i armonios, i també per el fenomen de la vida en la terra i que entre els essers vius  hi destaca el esser humà, per la capacitat no sols de captar tot el que hi ha sinó, per poder-ho referenciar i administrar .

 Aquesta voluntat  divina  harmoniosa, poderosa i activa, que vol i decideix, lo que li sembla be, ho aprecia, ho estima i ho manté en la existència, manifesta la justícia de Deu.

Es així que jo participan  de voluntat pròpia puc o no seguir les pautes d’aqueta justícia,  si no les segueixo espatllo el projecte  diví tan en quan a mi pertoca i m-enfrento automaticamet al que ha estat el meu creador. Aixó  es fer-ma mal a mi i al meu entorn, es provocar sofriment.

Seguir  el funcionament natural de la vida  produeix la felicitat, al contrari la  ambició, o la voluntat de destruir per provocar misèria, produeix angoixa i desconcert, sensació de fracàs i de haver ocupat les meves habilitats i coneixements de forma inútil i sense profit.

 Queda definida la justícia i els seus fruits. Ara em toca saber-la desglossar i presentar de forma assequible perquè sigui acollida per tercers, a partir dels nivells mes senzills, envers als mes complexes, de manera que ens porti a la perfecció total quasi sense donar-nos ‘en, i a la satisfacció  de la nostra vida.

En aquesta dinàmica aconseguiré els objectius , que per la meva part altres s’acostin a reconèixer el creador a acollir-lo i a respectar-lo.

Ara be això es molt genèric i la humanitat ha anat creixent però molt a trancas i barrancas fins el moment oportú en que  va sorgir un mestre que ens va aclarir els àmbits de la nostra vida, en els que ens havia estat mes difícil actuar com cal.

Jesús de Natzaret fou la persona  que ens donar llum definitiva a com cal que sigui la nostra conducta per donar els resultats que ell espera en el horitzó de la nostra vida. A semblança d’ell hem d’assolir la justícia que ens correspon, i la humanitat en  conjunt arribarà un dia, ignot per nosaltres, a  reconèixer l’obra de Deu segons el seu designi.

LO QUE COMPORTA LA EDAD AVANÇADA

 

¿Que comporta la edad avançada?

Ja estic en els 85 anys  amb limitacions precàries, abent estat 6 vegades hospitalitzat per diferents motius en una ocasió amb una llarga rehabilitació a Trauma i una altre a la UCI un mes, i ara si estic viu es per poder oferir quelcom  a les criatures humanes que viuen aquesta vida en aquest mon, poder ,pot ser, explicar la meva experiència ,els pensaments que m’emvolten per el cap.

Penso que estic en la última etapa de la meva vida, que me he equivocat moltes vegades sense haver tingut el discerniment encertat, i es que per cultura ambiental rebuda  no el tenia al abast. Ara a la meva edad  molts criteris s’han ampliat , la tolerància es inmensament  mes ampla, el meu cos està en mans d’altres; el meu pensament s’adresa a Deu com esperança de futur, traspassada la barrera de la mort. Tot s’em representa  com provisional, la vida m’ha ha obligat a despendrem de moltes coses, de moltes relacions humanes, malgrat els records son tusuts i continuan presents, espero conèixer que hi ha al darrera de tot això. Les meves pròpies costums  casolanes ,  les meves habilitats, les meves il·lusions, s’esmicolan devant meu, la expressió "no puc" es repeteix un vegada rera l’altre, disposat sempre a ajudar , ara no puc moure una cosa de un lloc a un altre dins de casa.

 La madacina  dins els progresos  actuals amb la tecnologia  IA encara te molt a dir, i el cert es, que està enormement limitada per  solucionar problemes molt genèrics; i fins i tot  en el coneixement del univers  malgrat el progres encara estem decobrin satèl·lits   en els planetes mes pregons.

La conclusió es que si la creació es, es perque Deu ho ha volgut, i si ho ha volgut es perque li agrada tenir-la, i si li agrada tenir-la es perque la estima, i a nosaltre com a  elements d’ella ens estima  i aquest amor respon a una historia que tenim cadascú, que en la nostra conciencia, la reconeixem a trancas i barranques, imperfecta i sols pensant el la providència creiem que  Ell refa totes les imperfeccions, fissures, mancances, forats , que han quedat en la nostra vida, tot en funció de la voluntat amorosa , que ens manifesta tan quan observem com ens purifica transformant-nos de persones carnals- tot allò que consisteix en el sustentament i confort d’aquí- en ens espirituals,  com a resultat del desprendiment  que se ens va produïm  a mida que ens acostem al moment definitiu del traspàs.

PROFETISME D’EPOCA

 JOAN ANDREU PARRA

La por i inseguretat, propies dels temps de mudanga, poden contrarestar-se amb una actitud profetica que permeti albirar i construir un mén nou.

Casa en flames... A banda d’una exitosa pellicula catalana podria ser una metafora de la situacié d’un mon, la casa comuna, convulsa, com prega el salmista: “Si els fonaments del mon s’esfondren, el just, pot fer-hi res?” (Salm 11,3). Precisament, quan els fonaments de la societat trontollen sén una bona bruixola “aquelles persones i tradicions que saben qué és passar per una crisi i han trobat enmig d’ella motius per continuar vivint, i fins i tot créixer. I és aqui quan apareixen dins                                                                   de la nostra historia els profetes i la profecia”, remarca el professor d’ Historia Antiga del’Església i Patrologia a la Universitat Pontificia Comillas, Fernando Rivas.

 Amb l’actual marc de policrisis, diversos analistas apunten a un canvi de paradigma: “Estem en un moment de transició  , de canvi, i és dificil sempre caracteritzar-los. Ja no estem en un moment unipolar, sinó que hi ha moltes potencies que tenen alguna cosa a dir en aquest sistema internacional, que contesten i que no veuen amb bons ulls aquell ordre internacional postguerra freda, dissenyat des d’Occident. Molts exemples ens hi fan pensar: els Estats Units i la Xina competeixen de tu a tu a nivell economic i tecnologic; Europa té una guerra al seu continent i ja fa temps que no s’esta expandint....”, observa Pol Bargués,  investigador sénior del CIDOB, centre d’investigació en relacions internacionals amb seu a Barcelona.

 Una de les claus la trobariem en el gestionament de I’antiga hegemonía d’Occident:

 “Als anys noranta semblava que tots els paisos veien amb bons ulls democratitzar-se i fer la transició cap a la liberal democracia i el lliure mercat. Són moments de molt multilateralisme, amb avenços  en questions com dona, pau, seguretat, canvi climatic, seguretat humana i desenvolupament, que ressonen en el sistema internacional i que’ONU; poc contestada en aquells moments, és capag d’impulsar. Aixo comença a canviar ja a finals dels  anys 2000, on hi ha un creixement d’altres poténcies que comencen a competir per recursos, per idees, amb altres valors. Per exemple, per a la Xina té més valor la sobirania que no pas la creixent interdependéncia o la promoció de la democracia”, Continua Vargués.

Precisament, durant el 2024 més de la meitat de la població mundial va exercir el seu dret a votar h dibuixat un mapa on “hi ha menys democracies que abans i hi ha una erosió de les democracies dins mateix d’Occident, que era el gran promotor d’aquest ordre liberal internacional. Si mirem Europa, hi ha un auge de partits d’extrema dreta, amb idees euroescéptiques, en contra de drets humans”, analitza Bargués.

 En efecte, Europa amb la arribada de Trump a la presidéncia dels Estats Units “perd la part principal que tenía en la defensa del’ordre liberal global. I aixo debilita la Unió Europea, perque esta més sola en aquesta defensa. Esta clar que Trump no promou el multi-lateralisme, no és un gran aliat d’Europa i vol accelerar aquesta guerra economica-tecnologica contra la Xina. Aixo té moltes consequéncies, la majoria negatives per a Europa,i també positives: que Europa ha de saber desmarcar-se i saber pensar-se com a continent que vol fer coses i que ha d’avançar més integrat i més ben coordinat”, remarca Bargués.

DESCONTENTAMENT DEMOCRATIC

 “Des del Moviment de Treballadors Cristians d’Europa analitzem com és que aquest creixement de l’extrema dreta, amb aquests valors tan terribles, esta tenint resso en les classes treballadores. En paisos com Austria o Alemanya estan pujant de tal manera que perillen tots els avenços que s’han aconseguit pel que fa a génere, dones o immigració. Veiem que, certament, tenen un missatge tan simple que potser arriba molt directe, i avui no es contrasta a les xarxes socials on tot és molt circular: quan busques una cosa et reafirma en allo que has buscat, sense altres veus diferents que et facin reconsiderar” es lamentable. Anna Luque, copresidenta de ’MTCE. Aixo ha portat, segons Luque, a defensar obertament “conviccions no étiques, com ara que els immigrants no han d’estar aqui. Aquesta perdua del valor que tots som iguals, som fills de Déu i, per tant, germans, ens mena a una societat esquerpa, molt dura”. Aquesta regidora a I’oposició de Badia del Vallés també observa un cert declivi dels espais socials de convivéncia, descrits pel filosof Michael J. Sandel: “A Badia, que sempre ha estat un poble ple d’entitats, cada vegada en són menys, no hi ha jovent. No els cal o ells creuen que no els  cal aquesta convivéncia, on poder discutir de diferents temes.”

 Amb tot aquest magma de problemes, arriba el mercat de les solucions: “Les crisis són una crida d’atencié, amb una funció molt semblant a la que té el dolor en I’organisme huma. Es aqui on hi ha el nucli del problema, perqué hi ha dues maneres de sortir-ne: amb falses solucions o amb propostes que vagin a l’arrel del problema i ofereixin  mitjans i estrategies pºer sortir-ne de debo, fent-nos créixer i avançar”, remarca Fernando Rivas.El tambe conciliari de la ACO a Madrid alerta que “en I’ambit social aquestes solucions falses s’expressen habitualment amb dinamiques d’exclusió, recerca de bocs expiatoris, corporativisme, identitats socials excloents i reinicia a la propia responsabilitat en mans de lideratges autoritaris. A més, aquestes falses solucions estan alimentades per grups interessats a mantenir la situació de crisi, creant fins i tot nous problemes i noves crisis”                El biblista Joan Ramon Marin explica al document de I’ACO n. 23, Els llibres biblics dels profetes, l’etimologia de la paraula profeta:

“En hebreu es diu ‘nabi”. Probablement prové d’una llengua mesopotamica on el verb ‘nabu’ significa cridar. El substantiu profeta-nabi es podria entendre, aleshores, de dues maneres: aquell que crida (el profeta és el qui parla en públic i anuncia la paraula del Senyor), o bé, aquell que és cridat (el profeta és el qui ha rebut la paraula del Senyor i la missió de proclamar-la). Tots dos sentits haurien d’anar junts sense excloure’n cap: el profeta és un cridat que crida.” “Probablement ara la impressió  es que els profetes estan molt callats,o si mes no, no tenen ressó public, i mes veient gent com Musk, que acompaña Trump, que domina en xarxes i debats, i on sembla que van eliminant la gent dque diu coses amb cap i peus. Peró que no i hagi ressó  no vol dir que no hi siguin. S’ha de fer una mena de descoberta,potser es una época d’humilitat, cosa que no deixa de ser una virtud. Pero existeixen. Get que aguanta en el millor sentit de la paraula, que resisteix que es nega a aceptar que les coses no tenen remei. Valora Martin.

PSEUDOPROFETES  FALS0S DEUS

 Als libres de Jeremies i Ezequiel, són recriminats aquells falsos profetes que estan principalmente al servei del rei, o dels propis interessos,   Com indica Marin, “ser profeta per a aquesta gent és un negoci. Fins i tot diuen el que a la gent li agrada sentir, aixi, tothom esta content,aparentment. Tornant a Trump, hi ha un munt de gent d’empreses que s’han posat al seu servei amb un entusiasme sense cap mena de critica. Sempre al costat dels qui manen i aixo té poc a veure amb una vocació de servei. També tenim gent que s’arroga el titol de profeta, com si fossin grans il'luminats o que faran avançar el món, quan el que busquen és que ningú es mogui. Es un immobilisme nefast”.

Llegim a Jeremies: “El meu poble ha comés un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen I’aigua”

—(Jr 2,13) 0 “Qué se n’ha fet, dels déus que havieu fabricat?Que vinguin ells a salvar-vos a l’hora del desastre! Els teus déus, Juda, son tants com les teves ciutats” (Jr2,28). Un d’aquests déus que ens han de venir a salvar, avui en forma tecnologica, seria la intel-ligéncia artificial? “En el meu grup d’ACO hem vist que, si vols fer una pregaria, la IA te’n pot fer una de molt bonica, pero no té esperit. L’Esperit, el busquem, el tenim, i aixo ens ha d’ajudar a lluitar contra els falsos déus... Crec que ens hem amagat dins les xarxes socials, dins del teu regne petit i fácil amb els teus déus, i no ens enfrontem al que és la vida”, apunta Anna Luque.

A més, hi ha tot un xup-xup en la cultura de masses que pregona un dogma apocaliptic, del collapse, del caos global irreversible. Quins contrarelats podem trobar? “Potser aquesta mena d’ambient apocaliptic "hem centrat massa en la destruccié i menys en el missatge que hi havia de fons en la literatura biblica i apocrifa: el món que es vol construir, en positiu. I per tant, un missatge apocaliptic de la Biblia més proactiu, de construir un món nou, un cel nou i una terra nova. Nou vol dir utils, no vol dir simplement, canviar-los i ja esta”, precisa Marin.

“PROFETES DE LA PORTA DEL COSTAT”

 “El mateix naixement de ’Església esta marcat per esdeveniment de Pentecosta, la vinguda de I’Esperit, que fa que homes i dones, ebris de Déu, es converteixin en profetes, com ja havia vaticinat el profeta Joel i no s’acaba aqui la historia perqué el cristianisme, sobretot en els seus moments més critics i innovadors, sempre ha rebut el do de la profecia, que ens convida a continuar creixent com a poble real, sacerdotal i profétic”, recorda Rivas. El teoleg es refereix per exemple, a començaments del segle IV, quan I’Església esta temptada de convertir-se en una institucio mes al servei de l’imperi, es veu sorpresa per I’aparicié dels monjos, els homes i les dones del desert; o segles, més endavant, en un altre moment fosc, trobem Francesc d’Assis i aixi fins avui amb homes i dones com Mahatma Gandhi, Carles de Foucauld, Etty Hyllesum, Martin Luther King, Helder Camara, Joan XXIII, Dorotee Sólle...

 Ara bé, com diu Marin “la idea de profecia a la Biblia és més amplia del que normalment pensem. Son profetes les persones, cert, pero també ho és la historia. Hi ha moments historics que són profétics, que anuncien ja un mon nou.I segurament s’hauria de dir, per extensió, que fins i tot les institucions (socials i religioses) poden ser profétiques”. En efecte, per a aquest vicari del Prat de Llobregat i consiliari mundial de la CIJOC, “quan I’Església deixa de ser profetica hi surt perdent ella i hi surt perdent el món al qual li toca servir. Segons com ho mirem i segons que entenguem per Església, sembla que aquesta funció mes aviat va fent pasos enrere, pero pot ser, rascant una mica, trobas que hi ha molta gent be normal,molt anónima, que es mou una mica,que preomou l’esperança a un nivell de vegdes molt propers i  molt simples,com un grupet que hem muntat a la parroquia amb motiu del jubileu,

Serien, parafrasejant el papa Francesc, els profetes de la porta del ;costat. “Una de les persones del grup que esmentava participa com a tertuliana en un programa local radiofonic i ens explicava que sempre intentava aixecar una mica la mirada en qualsevol tema que es discutis. Són actituds molt evidents, teoricament, pero escoltar, aixecar la mirada, son actituds molt necessaries.  Aixo passa a vegades per coses tan  concretes i tan inutils (semblaria) com reclamar i perseverar perque les escales mecaniques de I’estació de tren del Prat, que no funcionen fa un any, les arreglin”, remarca Marin. “Hem de buscar moments on treballar laa nostra fe,on escoltar el que ens diu I’evangeli, on superar el pessimisme fent-nos conscients que Déu ens acompanya. Tenim la sort de tenir una fe i, en el nostre cas moviments com I’ACO o la JOC, que ens recolzen i ens donen eines per no caure en aquest desanim”, valora Anna Luque. Aquesta praxi la reflectia el consiliari de ’MTCE, Stefan Eirich, a la felicitació de Nadal: “Els cristians actuem aqui i ara. Ens oposem decididament als qui utilitzen les males noticies de’economia i la politica, deliberadament col-locades, per augmentar el pes del jou opressor del present, que ja és gairebé insuportable. Posem limit als qui trepitgen els drets dels febles i indefensos amb la bota sorollosa del suposat dret del més fort.”

Tot aixó sense oblidar  que “La narrativa dominant a Europa és militarista i acompanyada d’urgéncia. Pero no és I'única. També hi ha una narrativa forta d’Europa com el continent de pau” que ha sabut integrar-se i resoldre els conflictes interns. Es poden ampliar les zones de pau, de cooperació internacional i  les relacions humanes i poden sortir altres narratives que ajudin a posar balanç i a veure que no tot és aquest tren desbocat cap a la guerra i l’apocalipsi. Hi ha d’haver nous lideratges que apostin per aquestes narratives més de pau i de construcció”, proposa Bargués.

 Obviament, profetitzar suposa el xoc amb els poders factics, criticats i denunciats constantment davant dels abusos comesos. De fet, les autoritats van prohibir I’entrada al temple de Jerusalem a Jeremies a causa de les seves predicacions critiques. “Cal un esfor¢ per no acomodar-se,continua Marin. Els profetes, els de la Biblia en el seu temps, majoritariament aquestes denuncies que fan és per una adaptació comoda, mandrosa, de no pensar. Es mandra de mirar la vida i revisar-la, posar-hi una mica de llum i actuar. Aquest conformisme, de I’aixo és el que hi ha’, és un tipus d’actitud que s’esta instal·lant massa, i les coses probablement poden ser diferents.” Abanda de la critica, els profetes també proposen maneres alternatives de mirar el mon, generant nous interrogants, maneres de pensar i d’actuar: “Al profeta li interessa,cobrir les possibilitats que amaga el present, imaginar i proposar futurs alternatius que Déu proposa i des d’aqui desafiar i oposar-se a la realitat dominant, que és sempre prosaica, i on el poble es limita a observar el que fan amb ell, sense experimentar allo que ell pot fer per si mateix”, subratlla Rivas. Seria bo ser conscients, com escrivia el jesuita Jesús Renau, que “també nosaltres des del nostre baptisme vam rebre una participació en el do profétic, en un esperit de novetat fonamentat en les Benaurances de Jesús. Estiguem atents al nostre interior per entendre qué espera el Senyor aquests dies que s’apropen per esdevenir una mica deixeples seus.

ANNA LUQUE

 “Aquesta pérdua del valor que tots som iguals, som fills de Déu i, per tant, germans, ens mena a una societat esquerpa, molt dura”

JOAN RAMON MARÍN

 “La impressió és que els profetes estan molt callats. Pero existeixen: gent que aguanta, en el millor sentit de la paraula, que resisteix, que es nega a acceptar que les coses no tenen remei”

FERNANDO RIVA

 “El cristianisme,sobretot en els seus moments més critics i innovadors, sempre ha rebut el do dela profecia, que ens convida a continuar creixent com a poble real, sacerdotal i profetic”

POL BARGUES:

 “La narrativa dominant a Europa és militarista i acompanyada d’urgéncia. Pero no és I'única. També hi ha una narrativa forta d’Europa com el continent de pau”

PARAULA VERITABLE I ACTIVA DE DEU

 

COM CAPTEM LA PARAULA DE DEU?

Com parla? Es un reconeixement en la nostra consciencia d’alló que es autetic, veritable, que es capaç de entusiasmar-nos.

Com prenem consciencia de la seva veracitat? Mitjançà la introspecció.

Com comprovem la seva activitat? Amb els resultats pràctics en la nostra activitat.

Com acollim aquest missatge? Quan l’acceptem i promovem.

EL ODIO ANTIRELIGIOSO

 Este fin de semana han tirado piedras a la parroquia Santos Juan y Pablo de San Fernando de Henares, donde justamente hace 10 días estuvimos presentando el "Informe de Ataques a la Libertad Religiosa"

Se pide a los partidos políticos:

1.    Que respeten y garanticen el derecho fundamental a la libertad religiosa, tanto a nivel individual como colectivo, porque tanto Podemos como Psoe se  llevan la palma en manifestacions  antireligioses.

2.    Que garanticen el cumplimiento efectivo de los tratados firmados por el Estado español con las diferentes confesiones religiosas.

3.   Que se respeten los símbolos religiosos

4. Que se respete la libertad de manifestar en público las creencias religiosas .

5.    Que mantengan en el Código Penal el delito de ofensa a los sentimientos religiosos,porque el odio a lo religioso con frecuencia no tiene consecuencias penales.

6. Es possible que manifestaciones religiosas no respeten otros derechos que tienen los ciudadanos, en tal caso el gobierno puede llamar la atención a dichas manifestacions religioses, y si no se corrigen sancionarlas. 

7.El 40% de los espanyoles tienen una imagen erronea de la religion por lo que la consideran perjudicial para la Sociedad. Entiendo como consecuencia que alguna entidad religiosa da su imagen a la Sociedad de forma deficiente, y eso col·labora a  provocar los ataques que se producen .

Hay que tener en cuenta, por otra parte, que hay fuerzas  espirituales  ocultes que favorecen el menosprecio  por el hecho reeligioso.

 

 

EL NOM DE CRIST

 EL NOM DE CRIST

El Pare ha concedit a Jesús un nom sobre tot altre nom.

Jesús se ha entregat a la mort per no acusar-nos a nosaltres

¿NOM? Categories de noms? Si un es sobre els altres es que hi ha categories..

El nom desvetlla la identitat i singularitat de la persona.

 Jesús es la persona de màxima categoria i es única al seu nivell.

No hi ha ningú com Jesús.

Tot i ser fill de Deu ,ja que la concepció fou directa de Deu sense la intervenció del mascla humà, es comporta com qualsevol de nosaltres desenvolupant-se i actuant amb un ofici qualsevol per guanyar-se la vida, amb la necessitat de menjar, descansar, relacionar-se i acollir com qualsevol de nosaltres.

Però alhora amb una saviesa, una fortalesa, una previsió, una capacitat de fer el be, de solucionar els problemes dels demes, de entregar-se com  no ho ha fet ningú mes, i manifestant-se  com a amo de la vida i la mort i de tots els fenòmens de la naturalesa.

Amb tot això ens ha demostrat que realment la categoria del seu nom supera tot altre nom, digne de reconeixement i lloança per tots nosaltres, i de que tots els pobles vagin a fer-li homenatge.

Ja vas néixer príncep de pau, situat per damunt de tots els governants de la terra; a les teves mans està la llei i justícia suprema en el mon.          

Sobre la paraula autoritzada de Jaume

 

Germans no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d’un germà o el judica, malparla de la llei, i judica la llei.

¿De quina llei parlem? No de les lleis humanes sinó de una llei fonamental constitutiva del desenvolupament i evolució del mon del home i de tota criatura viva.

Per això judicar o malparlar de la manera de ser o de  fer de una altre persona o  no acceptar les  qualitats o habilitats o deficiències que aquella persona te es judicar o malparlar de la llei.

 No parlem  de la ambició ,o agressivitat que aquella persona te , no parlem d’allò que directament fa mal als altres.

Tot allò que depèn del menyspreu, humiliació o desconsideració dels demes, tot el que no respecta la dignitat dels altres trepitja la llei ,perque el que es, es obra de Deu  i si no ho apreciem estem menystenint l’obra de Deu, la llei de Deu.

I si tu judiques la llei, estàs en contra al menys en alguns aspectes, els que judiques, i essent així que Deu tot ho ha fet be, te enfrontes amb aquesta voluntat de Deu i en comptes de ser-ne complidor te’n fas jutja.

Ara be de legislador i jutja nomes n’hi ha un de sol. I es que no et pots atribuir allò que es competència de Deu i has de acceptar que les coses son com son i no depèn de tu canviar-les, en canvi tot allò que  experimentes o vols per el be de la societat en que vius es conforme a la llei de Deu.

Ver en este blog "la ley de la vida".