Permanencia de la humanidad en la tierra

 

El mayor reto que tenemos la humanidad es nuestra permanència en la tierra. De ahí que la funcion generacional es gratificante y a la vez requiere la màxima responsabilidad, somos individuos però no podemos existir sin la colaboración de otra persona al inicio, y del conjunto de la humanidad despùes,  necesitamos vivir en Sociedad trabajamos para otros y recibimos de  ellos  la recompensa de nuestro Trabajo.

La educación los primeros años de vida va orientada a saber vivir y convivir, y cuya actividad se orientarà en beneficio de la comunidad y propio como miembro de la comunidad.

La guerras se originan cuando un pueblo pierde ese equilibrio y en lugar de buscar el beneficio común, le estorba el opuesto e intenta eliminarlo para imponer su ley. El conjunto de la humanidad no puede tolerar ese despropósito, y se opone a él.

Por otra parte hay que saber repartir equitativamente la riqueza de los  pueblos, Si a un pueblo le faltan bienes de subsistència, otros le tendran que subministrar dichos bienes a cambio quizás de otro tipo de riqueza que este pueda ofrecerles, y de la que esten faltos aquellos, de manera que el valor que unos ofrecen de sus excedentes sea semejante a aquello con lo que les recompensan  los otros.

El pundonor de ser pueblo predominante es una aberracion, y suele mostrar la deficiència de no haver sabido negociar  adecuadamente con los demàs, cada pueblo tiene su propia riqueza sinó en la superfície en el subsuelo, o en el mar adyacente, y en eso los habitants de cada lugar han de acomodarse para subsistir, de lo contrario se producen las grandes  migraciones dificiles de suportar por los pueblos acogedores que tienen un major nivel de vida,  però que tienen dificultad en integrar a la población sobrevenida.

No quiero ser extremista  pero me es facil entende la actitud de aquellos pueblos que consideran de máxima importancia la generacion humana  forzando el aparejamiento entre hombre y mujer,y vivir en situaciones dificiles en las  que se produce facilmente una merma  considerable de individuos .

Al revés que otras sociedades partidarias del aborto porque pretenden limitar sus nacimientos porque ya estan satisfechas con las condiciones de vida de que disfrutan.

Bien, pues hablando de la generación humana,la pareja debe disfrutar en la cópula y deba saberla hacer de la manera más gratificante y más natural como lo que es uno de los actos mas primordiales de la vida, a partir de la adolescència,la persona ha de ir aprendiendo el funcionamiento de los organos sexuales,  y no està de mas atender a vídeos y peliculas que informan detalladamente de facilidades y dificultades que se encuentran en el mismo, para lograr que se produzca el orgasmo en el  momento adecuado y simultaneo, para ello hay que ver observar conocer y tocar los organos de la pareja, y detectar cuando las condiciones son las apropiades  para completar la unión intima. Actualmente hay gavinetes médicos que informan y solucionan los problemes que se pueden presentar en las actuaciones más importantes  de la vida personal.

Talibanes , musulmanes ,judios, etc son los mas protectores,de la generación humana, pues protegen a las mujeres,para que los aparejamientos sean con el hombre que se les  asigna, garantizando engendros seguros, y ella así se dedique casi exclusivamente a la maternidad y a los Trabajos que de ella se deriban, es una concepción de la vida y Sociedad de la que en occidente nos hemos alejada demasiado.

 El enpoderamiento de la mujer  su liberalizacion laboral, su autosuficiència, disminuye la atención a la prole y al hogar familiar, al igual que la poca solidez de la pareja en un hogar común y una economia común en un amor bien consolidado, nos distrae de lo principal al multiplicar los afanes de la vida, el Trabajo, el ocio, la moda, la tecnologia, atender independientemente, al hogar de uno y otra , limitar los hijos a uno o dos y tardiamente en defensa de una vida laboralmente activa para ambos, però eso nos lleva a pocas relaciones sexuales en la pareja  a proliferar en abortos a una disminución de la población activa, que no llegarà a  a abastecer a los jubilados ya ancianos.

Responsabilitats preferents i encontre de civilitzacions

 

La gestació i la criança dels fills es el major servei que la dona pot fer a la humanitat i mes dilatat en el temps, per això ha de acceptar tan com sigui possible la copulació amb el marit, a qui aquest acte també li dona la major dignitat, en quant ofereix la creació de  nova vida i vida humana, la de mes qualitat que hi ha en aquest mon.

Tan del home com de la dona tota altre activitat li ve al darrera en importància, i ve al servei de la activitat principal que es la generació humana.

 Hebreus , musulmans i altres religions ho consideren així; ni els cristians de occident , ni agnòstics ni ateus ho consideren igual.

La dona ha de festejar altres formes d’apoderament, autonomia, independència, dedicant-se a altres activitats de tipus laboral i econòmic, ambicionant càrrecs de responsabilitat a empreses que les absorbeixen  la activitat que tindrien que dedicar als fills.

En la situació actual es bo que el marit comparteixi amb la muller les responsabilitats familiars, i de la llar, posat que els dos tenen feina remunerada fora de casa, i que generalment els es necessària, tenint en compte la complexitat de les necessitats de les vides humanes , en la societat actual, envoltada de aparells i tècniques, que li fan la vida mes lliure en les necessitats primàries :alimentació, descans, manteniment de la forma física, higiene, relacions afectives, humanes en el temps lliure i de oci.

Aquesta situació actual al occident, frena la adquisició de fills, i queda empobrida respecte altres civilitzacions i cultures mes primitives, cosa que produeix un descens relatiu  de la cultura occidental, respecte a les cultures  existents en països menys evolucionats, que tenen molts mes fills, que surten endavant com poden, però que a la fi son competència que ens omplen les terres amb la immigració al pobles d’occident, fins que dintre de poc ostentaran el poder entre nosaltres,  i ens forçaran a sotmetre’ns a les seves lleis.

¿Servidor de grup de pregaria?

 

Encuentro de servidores para eleccions del equipo coordinador,guiado por Eugenio Portusach

 

Que sigui agradable i dolç lo que digui el Senyor: respostes en vermell.

(Reparteix el evangeli de  Joan, perquè tots els que participen ALS GRUPS DE PREGARIA , el evangeli els il·lumini el camí de la seva vida.)

Posem en comú les respostes personals a les següents preguntes:

¿Tothom ha de ser carismàtic? No cal, mentre hom sigui fidel a la fe  i sigui èticament correcte.

¿Hi ha diferents maneres de ser carismàtic? Depèn de la preferència que es doni a uns o altres carismes.

¿Quina es la raó per ser carismàtic?  Perquè dona els mitjans que hom necessita per dur a terme la seva vocació, cosa que a altres no els cal

¿Quines son les conseqüències de  ser carismàtic? Hom s’obliga a realitzar allò que els carismes rebuts exigeixen

¿Quina  es la missió dels carismàtics? Aportar el testimoniatge del evangeli experimentat, al mon (amor i favors de Deu)

¿Perquè la R.C. a Catalunya? Perque Catalunya es país  d’evangelitzacio

¿Que aporta a la vida en l’Esperit el ser carismàtic? La llum per conèixer carismes i missió

¿Perquè jo soc carismàtic? Perquè Deu m’ha escollit i cal que jo respongui a la elecció

-Arguments vitals per ser carismatic:

¿Ser carismàtic es una experiència del amor de Deu? Sí

¿Ser carismàtic es una manifestació de la vida divina? Sí

¿Ser carismàtic es una presencia divina poderosa? Sí en ocasions per forçar conversions.

¿Quines coses podem demanar al Esperit Sant? Allò que necessito per complir amb els seus dons

¿Perquè som aquí, i perquè ens hi ha portat el E.S.? Perquè estiguem disponibles a allò que ell vulgui.

Que  il·lumini els nostres cors per discernir què vol de nosaltres.

Som servidors universals, de la humanitat, de la església, del grup de pregaria; demanem el do de servidor que es do de govern per servir els de dins i els de fora.

Si el Senyor ens dona aquest do de govern , sentim-nos cridats  a governar.

Durant tota la vida aprenem lo que el mestre ens ensenya i el mestre es el Esperit Sant, per això  cal estimar Deu i escoltar-lo per desbloquejar-nos.

Eduquem en la fe a noves generacions però ens cal una nova pedagogia, ja que en general tenen una educació contraria a la nostra.

LA MANIFESTACIO GLORIOOSA DE JESÚS AL TABOR

A la Cuaresma : 

T’oferim Senyor el haver manifestat la gloria eterna qe et pertoca.

 Contemplar la gloria que li pertoca com a fill de Deu i alhora captenirse com un home qualsevol, i així va ser considerat per la gent del entorn fins a tal punt que va ser condemnat i crucificat, per parlar públicament unes doctrines que no s’ajustaven a les oficials, per això va advertir als seus deixebles que no diguessin res fins que Ell hagués ressuscitat.

Jesús sabent que dins de poc seria condemnat, va voler mostrar als seus deixebles, un cop mes qui era : la imatge de Deu en el mon, i així eliminar els dubtes que els podes quedar sobro allò que en realitat era. 

La imatge que manifesta la seva identitat que omple de joia i benestar als deixebles, i amb ganes de quedar així per sempre, de aquí la peregrina idea de Pera de muntar-hi les tres cabanes. 

Com preàmbul per nosaltres de la vida eterna ha estat aquesta transformació de Jesús com autoritat suprema sobre la llei i els profetes, lo que representen Moisés i Elias. 

Qui el jutjaren no reconegueren la seva divinitat, si l’haguessin reconegut no l’haurien condemnat.

 Els tres deixebles Pera, Jaume i Joan foren testimonis de la verdadera naturalesa de Jesús, i per lo mateix confirmats en la fe en Ell

¿Qin paper hi juguen aquí Moisés i Elias? Un , Moisés, es representant de la llei , de la conducta que Deu vol dels homes perquè no malbaratem salut, vida i mon en el que ens ha col·locat. 

Per altre banda Elias representa la paraula de Deu adreçada als homes al transcurs de la historia, i respecte als fets concrets manifesta de quina manera i en quina consideració te la humanitat, com manera de educar-nos paternalment; així entre els punts claus de una bona convivència hi ha la llei, i complementat per el nostre be amb el magisteri de la profecia.

la docilitat a la consciencia em transforma

 

La paraula de Deu que m’ha tocat personalment es “Fes-me dòcil a la teva veu , transforma tota la meva vida ”

Encara m’incomodava el no poder fer allò que creia, en una paraula la obediència a lo que se em demanava sense discutir-ho, ni qüestionar-ho, sense queixar-me, sense que em produís mal humor, sense que disminueixi la meva joia en el Senyor.

No fer el que vull sinó ser fidel a allò que les circumstàncies demanen.

La meva personalitat va per el darrera de les necessitats del meu entorn, es la etapa de la vida en que no puc oferir el servei a la societat que voldria, obert a tot hom, segons la mentalitat que he conreat tota la vida, sinó limitar-me al àmbit familiar, a la esposa que m’ha salvat dos cops la vida , i que la seva preocupació per mi li ha provocat el deteriorament, amb angoixa, amb la sensació de debilitat que requereixi un constant suport per part meva, un estar al seu servei en tot i per tot, no em deixa anar sol enlloc, sempre tinc que anar amb ella, perquè si jo tinc que sortir ella també al meu costat, si ella ha de sortir , jo tinc que sortir al seu costat. Si anem a comprar de alimentació, ella te configurats els seus gustos, i jo em tinc que emmotllar a ells, perquè tan comprant com cuinant ella farà com li sembli. Es veritat que programem els àpats conjuntament, però a la hora de la veritat, ella combina els ingredients com li sembla, i en les quantitats que li sembla, fins als extrems de tenir que menjar tres dies seguits el mateix.

Prendre vi en els àpats no entra en el seu ideari, i si entra en calçador, no es pot passar de ½ vaset. Hi ha plats que sempre queden exclosos, i que mai compartirà, si jo li demano, se em concedirà com cosa molt especial i sols per a mi, no ho puc compartir.

En la alimentació, en les compres, en la higiene, ella te els seus estocs particulars, cosa que m’obliga a mi tenir els meus.

En quant a la acumulació a casa d’objectes amb un valor sentimental, després de mes de 50 anys, tot l’espai està ocupat per els objectes, objectes que sols ocupen un lloc però ni abans ni ara ni mai tindran cap utilitat, allà estan en pla de museu. De natural el meu estil de vida es senzill i de pobre, amb voluntat de donar tot allò que em sobra als que ho puguin necessitat.

Ella prefereix tenir un coixí de reserves perquè si quedes viuda, pogués tirar de beta amb un bon nivell de vida, al estil de petit burges, ja que necessita de moltes coses personalment perfumeria, pellucaria, vestuari, calçat adequat a cada temporada ,higiene.

També ella es de gastar amb prudència, i de donar almoines de 1 euro als pobres que demanen per el carrer; no es el meu estil de tractar la pobresa, amb ingenuïtat, sinó amb recursos institucionals professionalitats que intenten resoldre el problemes de penúria social de forma més integral, i es aquí on jo aportaria recursos si res em frenés.

Un altre aspecte de la vida no coincident es la nostàlgia, la enyorança, els records de la joventut i primera etapa de la vida adulta; la evolució tecnològica i comercial de les últimes dècades no va amb ella, i s’hi ha situat totalment al marge, i això impedeix compartir, amb ella sobre les actuals estructures socials.

En Quant als aspectes polítics i de justícia del nostre país, no vol sentir parlar i s’oposa radicalment, al sentiment de identitat de Catalunya que malda per crear el seu estil de organització sociocultural amb plena sobirania, sense dependre de mentalitats alienes.

Així com Jesús a la creu va renunciar a tot, la família la evangelització, als apòstols , a la seva societat, al seu país, a la seva activitat quotidiana, no per fer-se la víctima sinó confiant amb el Pare que a la llarga seria alliberat de tots els mals criteris que l’arrossegaven, així jo no se a on em portarà aquest canvi complert de la meva vida, però se que serà per be en mans del Pare que es tot amor, testimoni de comunió i de pau i de veritat.

 

ES tiempo de ver la vida en positivo

MIRADA SOBRE TURQUIA Y SIRIA

  Ante la desgracia de Turquia y Siria considero el perjuicio físico.  que produce un grave desequillibrio en la nación. Permitidme considerar la parte espiritual,de cada individuo con una conciencia personal  que en su último momento debe responder de su conducta, acudo al Dios que perdona nuestras ofensas hechas a él o a las demás personas   así como nosotros perdonamos a los que nos ofenden.

Eso me hace pensar en la multitud de culpas que puede haber en el corazón de cada persona, pero que como en el caso de aquel que fué ajusticiado a la derecha de Jesús pedirle que se acordara de él cuando estuviera en su reino, y por esa suplica Jesús  no tuvo en cuenta ni asesinatos ni robos, ni malos tratos que ese hombre hubiera hecho en su vida que le merecieron la muerte en cruz.

Analizo qué supone esta  frase para justificar la respuesta: El acuerdate de mi  cuando los dos esten muertos como puede acordarse? Cree que hay una nueva vida justa y feliz para los que aman la  justicia y la verdad, y que la actitud con que muere Jesús está fuera de como suele reaccionar cualquier persona, algo admirable y extraordinario que honestamente hay que aceptar; pero añade cuando estés en tu reino. 

En esta frase le acepta como Mesias  y participe de la naturalez divina; acepta tambien que Jesus ha sido crucificado injustamente.

Es todo eso lo que arranca la respuesta de Jesús; al reconocerse él culpable, acoge el perdon de aquellos a quienes ofendió, y no considera las ofensas que el hubiera recibido, ya que  más ofendió él que no le hubieran ofendido.

Así ese hombre se hace merecedor  de un perdon total; eso esperamos que haya ocurrido con la mayoria de los difuntos en esta desgracia de Turquia y Siria; gente sencilla que  no tenia nada que perdonar y que en consecuencia han merecido entrar a la presencia de Dios  en una vida feliz.