CAS
Cristo ha resucitado? En verdad ha resucitaddo
Cuando en la escritura se nos dice no tengáis mieddo,en
realidad quiere decir no huyais.
Tener miedo es una reacción instintiva y emocional ante un
peligro(Instinto de supervivencia) así por ejem en Is.41,10 dice no tengás miedo,
por no huyas porque yo estoy contigo, no te desanimes porque yo soy tu Dios.,
te daré fuerzas y te ayudaré,te sostendré con mi mano derecha victoriosa.
Dios no nos da un espíritu de temor, sino de fortaleza, de
amor y de sabiduría.
Ante una situación podemos sentir miedo, temor, ganas de
salir corriendo. Es humano, pero nos conviene eveitar el espíritu de temor que
no viene de Dios.
Ante un reto, un desafio, cuando el discernimiento nos
muestre qué conviene hacer alguna cosa, y el amor nos confirma en acerlo, no
nos hemos de retirar, por el miedo o temor que nos aporte.
Jesssssssús una vez resucitado, cuando se muestra a los
apóstoles les dice que la paz esté con vosotros, pero no solo paz sino que
todos los bienes del reino de Dios estén con vosotros; y la paz noes no estar
en gurra y no tener problemas y
tribulaciones. La paz es un estado interior que nos da el Espíritu de Dios que
hace presente a Jesucristo en nuestros corazones.Jn.14,17. :La paz os dejo , os
doy mi paz.
Aquí me viene a la cabeza la oración de san Francisco que
mediante el Espíritu nos hace posible ser instrumentos de la paz del Señor:
Señor haz de mi un unstrumento de tu paz
Que donde haya odio yo ponga amor
Donde haya ofenssa ponga el perdón
Donde discordia, ponga unión
Donde error ponga la verdad
Donde haya duda ponga yo la fe
Donde haya desesperación ponga yo la esperanza
Donde tinieblas ponga la luz
Donde tristeza ponga la alegría
Oh maestro haz que yo quiera antes
Consolar que ser consolado
Comprender que ser comprendido
Amar que ser amado
Porque es dando que se recibe
Olvidando que se encuentra
Perdonando que uno se siente perdonado
Y muriendo que se resucita a vida eterna.
Quien hace posible que seamos este instrumento es elESpíritu
Santo. Pero hay un principio de subsidariedad: El Espiritu nos ayuda pero hemos
de ser nosotros quines han de hacer las cosas.Somos nosotros quienes hemos de
perdonar y pedir perdón. Aquí está el verdaderom milagro. El Espíritu de Dios nos
permite hacer cosas extraordinarias
En Pentecostés el Espíritu se manifiesta com viento y fuego,
a nadie deja indiferente, y no podemos dejar de hablar y explicarloque hemos
visto y sentido. Esto es lo qque hacen los profetas.
Donde hay Espiritu de Dios hay libertad.
Hemos de ir con la cara descubieta. Moises al bajar del
Sinaí, de estar en presencia de Dios( Es el único hombre que hja estado cara a
cara con Dios, bajó con la cara resplandeciente, por eso la estatua de Miguel
Angel tiene dos protuberancias que representan el resplandor que salía de su
rostro, por esto desde entonces hasta la muerte de Moisés este tuvo que ir con
la cara tapada, destapándola solo cuando entraba al tabernáculo de Dios.
Quien está en la presencia de Jesucristo también se
convierte en un reflejo de su glloria.
Pero nosotros no hemos de hacer como Moises que escondia su
cara. Hemos de ser espejo del rostro de Cristo.
El Espíritu nos transforma en 4 pasos:
1.
Nos desata la lengua y nos abre la boca para que hablemosen su nombre.
2.
Nos hace mover los pies para que salgamos de
donde estamos yvayamos a donde nos manda.
3.
A continuación nos hace levantar las manos para
que le alabemos.
4.
Hace que todo lo entendamos lo comprendamos.
Lo que nos divide y separa no son las lenguas ni las
culturas sino la falta de amor.
La comunión con los otros es el mayor milagro que produce el
Espíritu en cumplimiento de las palabras de Jesús que enseñan:Amaos unos a
otros como yo os he amado.
Caminar en el Espíritu es caminar bajo el amor de Dios y en comunión
con los demás. Crear lazos de comunión en la diferencia es lo que caracteriza
al carismático.
Damos la bienvenida al P. Fabricio que nos preside la eucaristía:
El amor e Dios Padre, la gracia de su hijo Jesucristo, y lac
omunión en el Espíritu, esté en nosotros, porque el distintivo es el amor.
Si la iglesia noe ms creible es porue no refleja el amor de
Dios, ni la comuión delEspíritu seamos pues, fermento de Amor divino y comunión
dentro y fuera de la Iglesia.
Como personas espirituales reflejamos el rostro de Cristo:
Sí lo quiero.
CAT
CRIST HA RESSUCITAT. VERITABLEMENT
HA RESSUCITAT
Quan la Biblia diu ”no tingueu por”, s'està referint a “no fugiu”.
Tenir por és una reacció instintiva i emocional
davant d'un perill (instint de supervivència). Així, per exemple Isaies 41:10
“No tinguis por (no
fugis), perquè jo estic amb tu; no et
desanimis, perquè jo soc el teu Deu. Et donaré forces i t'ajudaré; et sostindré
amb la meva mà dreta victoriosa.”
Deu no ens dona un esperit de temor sinò un esperit de Fortalesa, Amor
i Saviesa.
Davant d'una situació, podem sentir por, temor, ganes de sortir
corrents. És humà. Però hem d'evitar acollir l'esperit de temor (que no ve de
Déu).
Davant d'un repte, d'un desafiament, quan el Discerniment ens mostra
que cal fer quelcom i l'Amor ens fa decidir fer-ho, no ens hem de fer enrere
per que por.
Jesucrist, un cop ressucitat, quan es mostra als apòstols els diu
SHALOM (que és Pau a vosaltres, però no solament pau sinò tots els béns del
Regne de Deu siguin amb vosaltres). I la Pau no és no estar en guerra i no
tenir problemes i tribulacions. La Pau és un estat interior que ens dona
l'Esperit de Déu que fa present a Jesucrist en els nostres cors. Joan 14:17: La
Pau us deixo, la MEVA PAU us dono...
Aquí em ve al cap l'oració de Sant Francesc que, mitjançant l'Esperit
Sant ens fa possible ésser un instrument de la Pau del Senyor:
Senyor, feu de mi un instrument de la vostra Pau.
Que on hi hagi odi, hi posi
l’amor.
On hi hagi ofensa, hi posi el
perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la
unió.
On hi hagi error, hi posi la
veritat.
On hi hagi dubte, hi posi la fe.
On hi hagi desesperació, hi posi
l'esperança.
On hi hagi tenebres, hi posi la
llum.
On hi hagi tristesa, hi posi
l'alegria.
Oh Mestre, feu que jo vulgui més
aviat
consolar que ser consolat,
comprendre que ser comprès,
estimar que ser estimat.
Perquè és donant que es rep,
oblidant que es troba,
perdonant que s’és perdonat,
i morint que es ressuscita a la
vida eterna
Qui fa possible que siguem aquest instrument és l'Esperit Sant. Però hi
ha un principi de Subsidiarietat: L'Esperit ens ajuda, però qui ha de fer les
coses som nosaltres. Som nosaltres que hem de perdonar i demanar perdó. Aquí
està el veritable miracle (l'Esperit Sant de Deu ens permet que nosaltres fem
coses extraordinàries).
En la Pentecosta, l'Esperit Sant es manifesta amb un gran Vent i amb
Foc. No deixa a ningú indiferent. I no podem deixar de parlar i explicar el que
hem vist i sentit (això és el que fan els profetes).
On hi ha l'Esperit de Déu hi ha llibertat.
Hem d'anar amb la cara descoberta. Moisés, al baixar del Sinaí d'estar
en presència de Déu (és l'únic home que a l'antic testament va estar cara a
cara amb Déu) va baixar amb una cara resplandent (per això, l'estàtua de Moisés
de Miquel Àngel té dues protuberàncies, que representen el resplandor que
sortia del rostre de Moisés. Per això, des de llavors fins a la mort de Moisés,
aquest va haver d'anar amb la cara coberta, que només es destapava quan entrava
el lloc sant del temple (tabernacle).
Qui està en la presència de Jesucrist, també es converteix en un reflex
de la seva Glòria. Però nosaltres no hem de fer com Moisés, que amagava la seva
cara. Hem de ser un mirall del rostre de Jesucrist.
L'Esperit Sant ens transforma:
1.
El primer que fa és deixar-nos
anar la llengua i obrir-nos la boca
2.
A continuació, ens mou. Ens fa
moure els peus per sortir d'on som i anar on cal
3.
Seguidament, ens fa aixecar les
mans
4.
Fa que tot s'entengui (millor dit,
es comprengui)
El que ens divideix i separa no són les llengues ni les cultures, sinò
la falta d'Amor.
La Comunió amb els altres és el major miracle de tenir l'Esperit Sant.
Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat.
Caminar en l'Esperit Sant és caminar sota l'Amor de Déu i en Comunió
amb els altres. Crear llaços de comunió en la diferència és el que caracteritza
al carismàtic.
D'aquí la Benvinguda que el P. Fabrizio ens va fer en l'Eucaristia:
•
L'Amor de Déu Pare
•
La Gràcia del Seu Fill Jesucrist
•
La Comunió de l'Esperit Sant
El distintiu del cristià no és la creu. És l'Amor
Si l'Esglèsia no és creïble és perquè no reflexa l'Amor de Deú ni la
Comunió de l'Esperit. Cal, doncs, que siguem ferment d'aquest Amor i Comunió
dins de l'Esglèsia i fora d'ella.
Ser persones espirituals = reflexar el rostre de Jesucrist.
VULL SER
REFLEX DE LA TEVA GLÒRIA. TRANSFORMA'M!
