laura Borras pensan en el futur. Pensando en el futuro.

© Laura Borràs Dalmau

 

 

 

LA CIUDAD DESPUES DE LA PANDEMIA

Con la crisis vienen aprendizajes; se intuye que esta situación fortalecerá la tendencia a un mundo de bienes comunes.   La objetividad, las normativas, y el deseo se solapan en un momento de agitación y desconcierto; hablamos de configurar un futuro deseable, está en nuestras decisiones que convierten cualquier pronóstico  como una débil propuesta.

Identificar lo que tiene sentido en la lógica de las cosas: la evolución sistémica de las sociedades.

Por el cierre de fronteras, autoridad militar, obediencia al estado, se nos debe una explicación. Las fronteras de mayor relieve son las de nuestros domicilios ,y las del turismo interior, o las de la desigualdad, que separan más que cualquier otra delimitación física..

Estrategias sanitarias anacrónicas, donde apenas cuentan los riesgos ecológicos.

Esta crisis no supondrá el final de la globalización o de la comunidad europea, sino un incentivo para configurarlas de otra manera.

Las intervenciones de algunos líderes europeos que cuestionan la solidaridad no representan los valores europeos, las políticas de inmigración siguen requiriendo la cooperación, internacional, los ataques informáticos, las comunicaciones y los flujos financieros no paran, el cambio climático, la amenaza más global, y la batalla del conocimiento también se plantea como una medida decisiva, más allá de  los confines del estado,. El descubrimiento y la producción de vacunas exigen colaboración transnacional, las comunidades científicas hace tiempo que han dejado de coincidir con las fronteras nacionales.

Seguimos avanzando hacia una forma inédita de gestión compartida de los bienes comunes, Obtiene el conocimiento de una sociedad civil controlada jerárquicamente. La crisis ecológica, es el estado que ha de aprender a gestionar un pueblo multiforme, delimitar con escalas múltiples i en interdependencia con otras, incapaz de dictar medidas desde arriba, en la transición ecológica; es el estado que se encuentra en situación de aprendizaje en un panorama que le resulta desconocido.

Esta crisis nos fortalecerá hacia un mundo de bienes comunes, hacia un mundo más integrado en términos de regulación más institucionalizada, un mundo de espacios conectados, e interdependientes. Todo eso define un cuadro de interdependencia o de dependencia mutua, que implica una vulnerabilidad compartida, y bienes esencialmente colectivos.

Se está modificando la idea de bienes públicos, a tomar más conciencia que se trata de bienes que no son divisibles, como los referentes al medio ambiente, la seguridad, la estabilidad económica, la salud, la espiritualidad, todo ello afecta al conjunto de la humanidad a causa de las consecuencias en cadena y efectos derivados.

Las decisiones fundamentales se adoptan en  materia comercial, monetaria fiscal o social pues son interdependientes; eso inaugura un nuevo estilo de gobernar, tanto como la creación de espacios de movilización y representación de intereses, de discusión y debate, así podremos ir superando lo que se nos presente. 

LA CIUTAT DESPRÉS DE LA PANDÈMIA

. Amb les crisis vénen aprenentatges, , s’intueix que aquesta situació enfortirà la tendència cap a un món de béns comuns.

L’objectivitat, la normativitat i el desig se solapen encara més en moments d’agitació i desconcert estem parlant de configuració configurar el futur desitjable esta a les nostres decisions lliures, com a subjectes individuals i com a societat, que converteixen qualsevol pronòstic en una dèbil aposta.

Tractar d’identificar allò que té sentit, la lògica de les coses, l’evolució sistèmica de les societats.

 Veiem l’Estat, tancament de fronteres, autoritat militar i obediència als experts—; a llarg termini, potser veurem el contrari., ens devem una explicació.

Les fronteres més rellevants són les dels nostres domicilis i les del turisme interior, o les de la desigualtat, que separen més que qualsevol delimitació de l’espai físic.

Fronteres de la desigualtat

estratègies sanitàries anacroniques que  tenen poc en compte els riscos ecològics

 Aquesta crisi no suposarà el final de la globalització o de la integració europea, sinó un incentiu per a configurar-les d’una altra manera.

 Intervencions d’alguns líders d’estats europeus que qüestionaven la solidaritat no representen els valors europeus, les polítiques de migració segueixen requerint cooperació internacional: els atacs informàtics, i les comunicacions i els fluxos financers no s’aturen a cap frontera, del canvi climàtic, l’amenaça més global i. La batalla del coneixement també es planteja com una mesura decisiva més enllà dels confins de l’Estat nacional. El descobriment i la producció de vacunes (tot i les carreres per la competició i el prestigi) exigeixen col·laboració transnacional. Les comunitats científiques fa temps que van deixar de coincidir amb els límits nacionals.

 

, i seguirem avançant cap a una forma inèdita de gestió compartida dels béns comuns, obté el coneixement d’una societat civil a la qual no controla jeràrquicament. La crisi ecològica. Es l’Estat qui ha d’aprendre a gestionar un poble multiforme, deslimitat, amb escales múltiples i en interdependència amb altres, incapaç de dictar mesures des de dalt., en la transició ecològica és l’Estat qui es troba en una situació d’aprenentatge en un panorama que li resulta desconegut.

Aquesta crisi, enfortirà la tendència cap a un món de béns comuns; per tant, cap a un món més integrat en termes de regulació i institucionalment. TOTen un món d’espais connectats i interdependents. Tot això defineix un quadre d’interdependència o dependència mútua que implica una vulnerabilitat compartida ,I béns especialment col·lectius.

S’està modificant la idea que teníem dels béns públics,  poc prenem consciència que es tracta de béns que no són divisibles entre els estats, com passa amb els que fan referència al medi ambient, la seguretat, l’estabilitat econòmica, la salut ,l’espiritualitat o religions del món. Les afecten  el conjunt de la humanitat a causa de les conseqüències en cadena, o dels efectes derivats

Les decisions fonamentals s’adopten En matèria comercial, monetària, fiscal o social, les decisions s’han tornat profundament interdependents, la qual cosa inaugura un nou tipus de governança , també la constitució d’espais de mobilització i de representació d’interessos, de discussió i de debat , si superem aquesta situació, podrem superar qualsevol cosa.