Quins valors es viuen avui a la societat?

Copio integramen un article que es va publicar perque crec important la seva divulgació en l'àmbit que em moc:

L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya reflexiona sobre com afrontar la crisi
Mónica García
Barcelona
Com passa ben sovint, quan la por,la derrota o la crisi entren a casa nostra,
vénen un carro de preguntes: què hem fet bé i malament?, quins valors ens manquen?, ho podíem haver fet millor?... L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va organitzar recentment una jornada titulada Valors convivencials en una societat en crisi per reflexionar-hi, i va convidar diverses personalitats del món acadèmic, polític, dels mitjans de comunicació i de la societat civil.

Valors com ara la confiança, l’esforç, la transparència o la responsabilitat esdevenen
protagonistes i es consideren la clau per anar definint un nou camí de progrés social i econòmic. «En definitiva,cal recuperar els principis i valors continguts en el preàmbul de la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans», afirmen els responsables de l’associació, «uns principis i valors que han orientat la majoria de normes i constitucions vigents». Eduard Sagarra Trias, president de l’ANUE, i Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social “la Caixa”, van inaugurar les taules rodones del debat,en què van participar el Dr. Broggi fill, metge cirurgià; Teresa Forcada,doctora en medicina, teòloga i monja benedictina; Cristina Gallach, periodista;Xavier Pons, vicepresident de l’ANUE; Miquel Roca, advocat; Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull; Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia; Rosa Cullell, exdirectora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i Joan Tàpia, periodista.

Més de 300 persones es van apropar al Caixa Fòrum de Barcelona per gaudir de les reflexions.
Manca de solidaritat

Miquel Roca va iniciar la seva intervenció de manera contundent tot afirmant que discrepava del títol de la jornada. «Amb crisi i sense crisi —va assegurar—; perquè aquesta crisi ve perquè no s’han viscut els valors.» Va alertar de l’oblit i la manca de solidaritat que hi ha a la nostra societat,com a conseqüència d’una «comoditat ideològica». L’absència de contrastos i l’homogeneïtzació de la societat ha provocat, segons Roca, un adormiment de les consciències. «Necessitàvem el mur de Berlín perquè ens generava una mala consciència… Ara res no fa exigir-nos més», va exemplificar.

L’advocat també va assenyalar que determinats valors religiosos tenen dret a influir en la societat i que no existeixen règims islàmics democràtics.

Miquel Roca, però, es va definir optimista per temperament i va assenyalar que la història d’Europa és una història de progrés. «A Europa no hi ha hagut un espai de pau i llibertat tan llarg com ara: és una etapa de referència des del punt de vista del progrés i dels drets humans», va subratllar.

També optimista es va mostrar Rosa Cullell. «Estem molt millor que el 1948 i per això sóc optimista», va manifestar,després d’esmentar detalls de la vida dels seus avis. Amb exemples viscuts en primera persona i referents a les dones que viuen sotmeses a l’Islam
—a Catalunya o a l’Orient—, Cullell va afirmar que no es poden imposar les cultures ni analitzar altres persones des de la nostra perspectiva occidental.«Els drets humans són suficients i en alguns punts magnífics, o ho serien si realment es complissin», va declarar Rosa Cullell referint-se a l’article 28, que reclama el dret a un ordre social i internacional en què els drets i les llibertats proclamats en la Declaració es facin plenament efectius.


La importància de la responsabilitat
Aquests incompliments van ser tractats per Esther Giménez-Salinas. «No es pot ser optimista quan s’incompleixen tants drets», va reflexionar. Tot seguit,va dir: «Què fem quan s’incompleixen? Per més que els declarem no fem res.

El que calen són instruments com els tribunals internacionals.» La rectora de la URL va assenyalar el valor de la responsabilitat com el més important, tant des del punt de vista individual com col•lectiu: «Cal qüestionar-se sobre la responsabilitat, perquè si les oportunitats no són iguals per a tothom, tampoc les responsabilitats no ho són.» Giménez-Salinas també va destacar la solidaritat i el sentiment de pertinença com a valors fonamentals.
Per la seva banda, Salvador Alemany va apostar per defensar un sistema de valors compartits. Va manifestar que «les normes compartides configuren les nostres fronteres molt més que els territoris». En opinió del president del Cercle d’Economia, els conflictes provenen de sistemes de valors diferents que provoquen la pèrdua de referències sòlides.

En acabar les intervencions de les taules rodones, Eduard Sagarra Trias va manifestar que «la intensitat de la jornada» havia estat «brutal». Àngel Castiñeira, professor titular del Departament de Ciències Socials a ESADE, va concloure que els valors vinculats a la Declaració Universal dels Drets Humans són una referència mundial i necessaris sempre, amb crisi i sense.

També va ressaltar el problema que planteja la interpretació, l’aplicació i la priorització dels valors. A més, Castiñeira va apuntar a la regeneració de la democràcia, la confiança en la política i la corresponsabilitat ciutadana.
En aquest sentit, va assenyalar les ombres de la Il•lustració: l’acceleració de la vida i la visió materialista han aportat molts coneixements, però poca saviesa.