D’un article que va sortir a Araguaya prenc algunes idees que em fan reflexionar cap a on anem en l’àmbit politic-social.
Jo sempre he estat partidari del sistema cooperativista, on en el camp laboral i econòmic ressalta mes la responsabilitat personal, i la complementarietat en el treball compartit a favor de un benefici comú.
En això coincideixo amb aquella primitiva idea socialista que els bens de producció tenien que passar dels burgesos a mans dels treballadors.
Rebutjo aquelles reivindicacions obreristes que forcen, prescindint de la competitivitat de la empresa en el mercat per l’egoisme de demanar drets impossibles incús a condició de ensorrar la empresa que els dona el pa.
Ara be actualment el gerent de una empresa es també un empleat que ha de donar contes de la seva gestió.
Millorar els mitjans de producció , simplificar gestió administrativa, cuidar de evitar l’endeutament insostenible, que el producte sigui necessari a la societat a la que s’adreça, que tingui una bona gestió comercial a nivell internacional si cal, que els cooperativistes facin prevaldre les garanties de continuïtat de la empresa, sobre l’enriquiment rapit.
Deixo totalment de banda aquell socialisme en el que l’estat es el propietari de les empreses, eliminant l’autonomia de cada empresa, i en les que els treballadors s’instal·len en aquest règim, i sols saben reclamar la gratuïtat dels serveis de salut, ensenyament, dels habitatges per tothom sense corresponsabilitat en la seva adquisició, o transport per sota dels costos finançat per el municipi , o salaris per portar una vida consumista.
el socialisme es, abans de tot, una ètica social. No ofereix un model de societat nova, com nova economia, nova política, nova educació.
El desenvolupament social i dignitat humana sols des de el respecte a aquesta ètica es possible.
El gran problema que tenim en la nostra societat es el desgavell en l’educació, no tan per compte de les escoles , que també, però sobretot perquè en un percentatge molt elevat de la nostra societat de mitjana edat no ajuden al sentit de responsabilitat col·laboració i respecte, parlo dels pares dels escolars i similars,que en conductes, formes de parlar y respecte a les persones estan comunicant als fills uns models de conducta totalment destructius, carregats de rebel·lia i egoisme.
No encerten en la manera apropiada de desfruitar de la vida , que es una xarxa de il·lusions, objectius , renuncies , esforços, i èxits, en l’àmbit del desenvolupament de la pròpia personalitat en el context de un autèntic progrés social.
. El "viure millor" suposa una ètica del progrés il·limitat i ens incita a una competició amb els altres per crear mes i mes condicions per "viure millor".
"Bhutan , país exprimit entre la Xina i l’Índia als peus de l'Himalaia, molt pobre materialment, ha establert oficialment "l’índex de Felicitat Interna Bruta". Aquest no es mesurat per criteris quantitatius, sinó qualitatius, com el bon govern de les autoritats, la distribució equitativa dels excedents de l'agricultura de subsistència, de l'extracció vegetal i de la venda d'energia a l’Índia, bona salut i educació i, especialment, bon nivell de cooperació de tots per garantir la pau social.
EI "bon viure" reflecteix una ètica de la suficiència per a tota la comunitat i no tan sols per l'individu. EI "bon viure" suposa una visió orística i integradora de l’esser humà inserit en la gran comunitat terrenal que inclou, a mes a mes del esser humà. l’aire, l’aigua, els sols, les muntanyes,els arbres i els animals; i estar en profunda comunió amb la mare terra, amb les energies del univers i amb Déu.
La preocupació central no es acumular. A mes a mes, la Mare-Terra ens forneix de tot el que necessitem. El nostre treball supleix el que ella no ens pot donar o ens ajuda a produir el que es suficient i decent per a tots, també pels animals i les plantes. "Bon Viure" es estar" en permanent harmonia amb el tot, celebrant els ritus sagrats que contínuament renoven la connexió còsmica i amb Deu.
Cal doncs, una racionalització de la producció en funció de les necessitat i la possible distribució del producte. Un treballar en xarxa, un cuidar els costos equilibrats a nivell internacional, un consumir els productes al lloc de producció evitant donar preferència a productes iguals o similars del mercat exterior, una complementarietat en funció de les necessitats de la producció dels diferents països.
¿Ens posarem d’acord algun dia per saber viure millor entre tots?
1 comentario:
El tema de l'educació és complicat, i com a tal la societat en general es dedica a passar-se la pilota: els pares responsabilitzen els mestres, els mestres als pares, i la societat a tots plegats.
I de fet, em dóna la impressió que totes les solucions que es donen són solament pal·liatives (càstig, reforma educativa any sí, any també) i no van a l'arrel del problema, que potser seria un canvi de la concepció de la vida. Allò que vam parlar un dia de drets i deures (a nivell educatiu, social, relacional, laboral, etc), però també la finalitat que li volem donar a la nostra vida i la manera d'arribar-hi. Em dóna la impressió que la tònica general d'avui dia és la confusió, el no saber ni què volem, ni on anem, ni on estan els límits (ètics).
M'agrada el concepte de viure millor, malgrat sigui bastant utòpic (amb Déu com a opcional segons el cas)
Publicar un comentario