una llibertat que ens fa eficients

Quan en cristià parlem de llibertat es un criteri molt diferent del que utilitzem per reivindicacions a la recerca de una posició social. Parlo de una llibertat que no acaba en prestigi social, o a la cura dels interessos personals, sinó en la línia de compromís amb els altre, el punt de mira i el objectiu es diferent, perquè el principi motor no soc jo sinó l’esperit de Deu, a les hores el compromís no es coactiu sinó que te un guiatge acceptat, que es volgut i que es desenvolupa molt a gust, allò que fas es profitós, i els resultats ens sorprenen, perquè experimentar-ho des de l’Esperit supera tota capacitat humana. En aquest cas fas una feina de la que aprecies els resultats, i que creixen no depenent de la mesura del teu esforç. Obrar amb tota llibertat cercant servir a la dignitat de tothom sense esperar a canvi una recompensa a la mida de les teves ambicions. Programacions projectes,canvis de plans,i preses que ens estressen, i després de tot molta feina per poc profit quan fem al marge de l'Esperit.

Proximidad de lo divino

Copio una visión muy realista de nuestra relación con Dios. Sinos la creemos puede ser una buena ayuda moral. Pronto visitaré la tierra. El Soberano, Aquél que la mayoría de ustedes ha olvidado, les dice, generación: "Tomaré Mi lugar en la tierra". Tantos de ustedes preguntan: "¿Cómo ha de venir Él?". A esto Yo respondo: "¿No saben que desde que empezó el tiempo y el hombre fue puesto sobre la tierra, el triunfo del malvado ha sido siempre breve? Ahora el triunfo del malvado está casi terminado, ya que será tragado por Mi Triunfo. Igual que convertí el cayado de Aarón en una serpiente que se tragó las serpientes del Faraón, del mismo modo, Mi Triunfo golpeará y se tragará el triunfo del hombre malvado ¡a fin de que, por este Triunfo, todos ensalzarán Mi Santo Nombre! Entonces Yo estaré en medio de Mi pueblo... y ustedes viajarán Conmigo, su Dios. Caminarán Conmigo; caminarán con Aquél que antes creían inaccesible... Hablarán con Aquél que hace tiempo sacaron de su mente. Conversarán con Mi Divinidad, pues Yo, la Divinidad, estaré presente en su corazón revelándoles, como buen consejero, el camino de la Vida. Daré a su alma templanza, prudencia y justicia, fortaleza y todo lo que el alma necesita para estar revestida para caminar entre Mis ángeles y Conmigo. Entonces será restaurado Mi Reino sobre la tierra. Sí, es posible para ustedes ver a Dios también en esta vida. Es posible contemplarme mientras están todavía en la tierra. ¡Sí! Es posible para ustedes penetrar en las profundidades de Mí, su Dios y su todo, y poseerme mientras están aún en la tierra. Este será el comienzo de su nueva vida, pues no Me conocerán solamente de oídas, o a través de palabras y libros, sino en verdad, y por una metanoia, mediante la gracia que les da el Espíritu Santo. Contemplarme a Mí es vida en sí misma, ya que les ofrece la inmortalidad... Esta será la manera en que visitaré la tierra, hijos Míos. ¿Han entendido, ahora, Mi misterio?"

Dependència en cascada

Deu que essencialment es comunicatiu produeix a Jesús que es la seva expressió als essers humans. Te les característiques del mascle, la intel•ligència, la afectivitat, la imaginació, la sensibilitat, habilitats., per lo tan característiques complementaries a les de la dona. l’home fidel a si mateix es naturalment capacitat per tenir criteri per construir el projecte de vida en comú, capacitat per donar o promoure a les actituds o conviccions que produeixen la felicitat de la dona Recordo aquí aquelles 4 virtuts de les que us parlava ahir, la prudència, la justícia , la fortalesa, i la temprança, Condicions per poder discernir que pertoca a cada u en cada moment.

Diversitat i complementarietat

Soc avi , tinc fills i nets., i la experiència de la vida em permet dir que apart del conjunt de qualitats i habilitats que cada u te com a característiques de la seva personalitat, crec que independentment de les diferències biològiques que son inqüestionables per raó del sexe entre dona i home i pot ser per raó d’aquestes diferències hi ha uns processos mentals i unes característiques de sensibilitat pròpies de cada sexe, que no s’expliquen per condicionament culturals sinó per la estructura interna de la persona diria que radica en els cromosomes que diferencien l’home de la dona., el mascla de la femella. Hi ha una diferent manera de captar per els sentits vista, oïda, olfacte, gust tacte , son, cansament, proximitat o llunyania, allò que resulta agradable o disgusta de l’entorn o el nivell de afectació personal. La afectació sentimental es molt diversa el home de la dona, la organització del temps i l’activitat, la estètica, l’ordre, la forma de programar, la previsió de recursos o de riscos, els àmbits de curiositat i de diàleg entre persones del mateix sexe, o en la relació amb el sexe contrari, el paper de la imaginació i de la memòria, la capacitat de resistència en determinats àmbits, les preferències en elecció de activitat o servei a la societat. Tan home com dona cada u te un mon molt complexa, que si no s’està al aguait, crea fàcilment discòrdies i incomprensions, trencaments de parella, i familiars.Cal cercar en tot moment la complementarietat en la diversitat, i es produirá l'entesa.

4 aptituds de frontissa per assumir responsabilitats

m’han comentat de un polític de cert relleu que es declara agnòstic que ha sortit en defensa de virtuts Com: 1). fer arribar a cadascú allò que li correspon, un repartiment just de la riquesa, 2). fomentar la capacitat en la societat de reconèixer quan es la oportunitat en paraules decisions i actuacions, 3). tenir el coratge per afrontar les dificultats amb serenor i empenta, sense cedir a pressions o coaccions del entorn institucional o social, i mantenir-se ferm per perseverar en una priorització de preferències en la execució justa de les actuacions que sempre comporten un major benefici a la societat. 4).Mantenir el equilibri personal i la serenor sense perdre el control en cap moment, sense precipitacions o neguit portat per la sensació de no poder afrontar allò que em toca viure. Quan jo era nen d’això se’n deia les 4 virtuts cardinals justicia, prudencia,fortalesa, temperança.

El cos , el medi de la expressió autentica de la persona

El millor llibre: la natura, allò que es natural, allò que te el seu funcionament propi des de sempre. Tota la ciència s’ha desenvolupat a partir de la observació de la natura. Son les lliçons que ens faran viure amb mes precisió la realitat, sense perjudicar ningú, ni el habitat humà. Qualsevol actuació nostra contraria a aquest desenvolupament normal que trenca les seves pautes o les força a major rendiment es en perjudici del conjunt, i tots ho patim. Hi ha una gran unitat i coherència en la natura, terra plantes, animals, inclòs l’home. Trencar el equilibri es malmetre la natura, es fer-li una ferida que podrà o no cicatritzar segon lo profunda que sigui. Arrancant d’aquí no veig correcte qualsevol cosa que desfiguri l’aspecte natural del nostre cos,l’expressió d’allò que es cada u,tatuatges, pintures, pírcings, indumentaria que desfigura la visibilitat de les formes naturals, perquè considero que el cos reflecteix i expressa l’esperit de cada persona, la seva sensibilitat, el seu tarannà, la seva personalitat mes autèntica, i els altres tenim dret a poder reconèixer la identitat de cada persona, es allò que hom te per poder entrar en relació amb els demes amb autenticitat. Lo contrari es engany, amagar-se, aïllar-se, marcar distancies, deformar les relacions humanes, això crea fractura social.

Som equip ?

Es diu que som com els porcs espí que quan mes a la vora estem uns dels altres , mes ens punxem, mes ens ferim, mes dependència experimentem dels altres, i això ens produeix un procés de autoprotecció, de manera que fem com les tortugues que davant qualsevol risc ens tanquem dins nostre, tallem llaços de relació, i creix un procés de soledat que al mirar en fora provoca desconfiança, agressivitat, acusacions. Però així queda tallada una de les dimensions humanes mes extraordinàries, i mes humanitzadores, i es una dimensió de subsistència, que es relacionar-se socialment i ser productiu en be de la societat. Per això cal donar-se a conèixer tal com un es, obertura i transparència, que permetrà als altres aprofitar tot allò de bo que puguem oferir. Per la sola voluntat personal no s’entra en aquesta dinàmica, o en tot cas s’hi entra de una manera molt pobre. Tinc el testimoni de un grup de gent jove, noies i nois que a través de la pregaria han estat alliberats de tot tancament i dependència de complexes, judicis, temors, i tenen una relació lliure i oberta amb la gent que donen la sensació de una gran maduresa, i han triomfat en la vida, gent altament responsable buscats per triomfar en tasques difícils i complicades dins la empresa i la societat. M’ocupo mes dels demés, m’oblido de mi sense donar-me’n conta ni fer-ho a propòsit alhora ha augmentat la pau i la eficàcia. Qualsevol equip que desenvolupa una tasca complexa es preferible que els components siguin especialistes en el diferents àmbits que requereix el assoliment dels objectius que s’han proposat, a traves de l’escolta mútua la compaginació de iniciatives i la execució coordinada. Un exemple clar es l’acompliment de la experiència cristiana com objectiu personal complexa resultant de la compaginació i la constància en aplicar els mitjans adequats: assumir els continguts bíblics, els signes o símbols operatius, aprofitant la experiència acumulada de segles, i tenir un grup de persones que a hom li facin costat.