Dolor necessari i profètic

Els abusos de poder moral, psicològic i sexual comesos per part de sacerdots catòlics de l'Església xilena posen en evidència males pràctiques pròpies d'una cultura que no és només de l'Església i tampoc només de Xile. Una cultura de l'abús. A Xile, s'ha fet públic gràcies a la insistència de víctimes que, com James Hamilton, José Andrés Murillo i Juan Carlos Cruz, han explicat que havien estat abusades sexualment, moralment i psicològicament pel seu formador, el capellà Fernando Karadima. Ells durant anys van rebre.

El cas de Xile, com el d'Irlanda, els Estats Units i Austràlia, és l'alerta d'una situació que ens afecta a tots .

tot tipus de rebuig i ha estat Llarg el procés fins que se les ha escoltat, i respectat. Un pas definitiu va ser la visita del papa Francesc a Xile, el gener d'aquest 2018, quan es va aconseguir concretar la investigació que va transparentar molts altres casos, fins al punt que els bisbes van posar els càrrecs a disposició del Vaticà. Benet XVI la crisi, diuen molts, que permet revisar males pràctiques i obliga a fer processos. El cas de Xile, com el d'Irlanda, els Estats Units i Austràlia, és l'alerta d'una situació que ens afecta a tots i que ens convida a iniciar maneres de tracte i de relació més humanes i respectuoses. Sempre podem aprendre alguna cosa nova de com tractar-nos mi-Mor. Avui no tolerem pràctiques que durant segles han estat encobertes. Ens hem adonat de milers de formes de maltractament i de manca de respecte els altres. Ha estat una forma de viure i relacionar-nos, com ho era a l’època medieval retre obediència al senyor feudal. Ens costa avui entendre aquella relació i tots els drets que tenia l'amo sobre el súbdit. Aquest dolor és profètic, el clam per revisar la manera com ens relacionem ens afecta a tots, creure que aquest és un problema deis altres és amagar el cap sota l'ala. La transparència, que té la darrera paraula respecte de la credibilitat de persones i institucions, no pot ser, però, l'únic i darrer valor que ens regeixi. La premsa i una part de la societat es queda en el judici instigador, sancionador, punitiu i inquisitiu, que és part de la mateixa cultura de l'abús, mentre que cal fer el pas a una educació del tema. N'hem d'aprendre.

16 SETEMBRE 2018. Catalunya Cristiana.

dels quals Déu ens continua acompanyant i interpel•lant després de 50 anys dels Documents de Medellín», relata Marquez. Un aspecte molt present en aquesta trobada ha estat l'esperit ecumènic. No en va, Llatinoamèrica ha experimentat en les últimes dècades un creixement sensible del pentecostalisme, de les esglésies protestants arribades dels Estats Units [el Llatina baròmetre recull que s'ha passat d'un 80% de persones que es reconeixen catòliques el 1995, al 71% el 2004]. «Generalment, al nord, els catòlics insatisfets giren l'esquena a l'Església; al sud, es fan pentecostals», dedueix l'autor John Allen Jr. a La Església del futur (San Pablo, 2016). Villar aposta per aquesta trobada de les diferents esglésies i opcions transformadores per donar respostes a Llatinoamèrica: «Hem de trobar-nos en la dimensió profundament humana; totes les creences i no creences són necessàries per defensar la dignitat de l'ésser humà i dels pobles.» En aquest sentit, Villar subratlla que la proposta de Medellín és que «els pobres són la part fonamental de l'opció de l'Església. Les esglésies poden fer molt des d'allà i des de la trobada partint de la gran diversitat que existeix». I aposta per «establir xarxes entre aquests moviments, esglésies i comunitats que aposten no tant per l'individualisme, pel déu diner, sinó per l'ésser humà per fer força per transformar les coses.» I, finalment, arriba el moment de retornar a les Galilees quotidianes: «Ara, enfortits amb la irrupció evident de l'Esperit Sant i confortats amb l'experiència d'haver pujat a la muntanya, on el Senyor se'ns ha manifestat" (cf Mc 9,2-13; Lc 9,28-36), baixem i tornem a les nostres comunitats per donar a conèixer l'experiència teologal viscuda i comprometre'ns amb més afany en la construcció d'aquest Regne que és "ja, però, encara no"», conclou Armando Marquez.

Els Documents de Medellín que van sorgir de la II Conferència Episcopal de Llatinoamèrica, de la qual ara es compleixen 50 anys, són fruit d'un temps i un lloc molt concrets. D'ells, neix una Església propera als pobres i solidaria en la lluita per la justícia. «Medellín 68 va tenir la destresa i el coratge de mirar la situació d'empobriment del continent llatinoamericà», assegura el teòleg i coordinador de la revista Éxodo, Evaristo Villar. Així mateix, també «es va adonar que era un continent amb una acritud enorme a causa de les polítiques de seguretat nacional que imposaven les juntes militars», continua Villar. En efecte, aquesta situació de violència i de guerra pràcticament soterrada la recull l'historiador mort recentment Josep Fontana: «Després del 1961, els Estats Units van optar per establir aliances per-manents amb els militars llatinoamericans, als quals proporcionava armes i suport. Els van organitzar cursos a les escoles militars del nord, i sobretot a la coneguda com School of the Americas» [El segle de la revolució. Editorial Crítica, 2017]. Fontana refereix com a partir d'aquest moment es creen «grups paramilitars de contra-insurgència que podien actuar sense cap limitació formal»; per fer front a l'amenaça que l'esquerra arribés al poder polític «calien dictadures militars que comptessin amb un ampli suport econòmic dels Estats Units». Així doncs, el context de

Medellín 68 és tota una seqüència de dictadures militars (Brasil, 1964 a 1985; Bolívia, 1964 a 1982; Xile, l'Argentina...) que dessagnen el Con Sud i que obliguen l'Església a posicionar-se i també a enfrontar-s'hi. La Teologia de l'alliberament, una conseqüència de Medellín, és vista amb gran recel per part de l'administració nord-americana fins al punt de recomanar esforços per obstaculitzar-ne el creixement, com es pot observar als Documents de Santa Fe, redactats per la CIA entre el 1980 i el 1986: «La Teologia de l'alliberament és una doctrina política disfressada de creença religiosa amb un significat contrari a la lliure empresa i contrari al papa, per afeblir la independència de la societat del control estatista». Amb tot, aquesta situació d'empobriment i violència, persisteix passats 50 anys de Medellín: «Si bé el món està desenvolupat en molts aspectes, la pobresa ens envolta i augmenta la divisió davant de la concentració del capital. Igualment, hi ha una situació de manca de pau, amb gent tan esperpèntica com Trump i altres governants», sosté Villar, que defensa, per tant, la vigència dels postulats de Medellín. A això s'afegeix la defensa de la mare Terra agredida i el reconeixement dels pobles indígenes discriminats: «Continuem tenint pràcticament els mateixos problemes d'arrel que a Medellín 68, als quals no hem pogut donar solució», conclou.