Valors fonamentals

 

Els essers humàns som senyors de la terra i som, qui en funció del seu progres definim els valors,  respectan que no hem fet el mon i hem de respectar les pautes  que comporta, perquè hi creixi la vida de vegetals, animals, persones, regulada per el home, amb la cura de no malbaratà els sistemes naturals, ni la vida dels animals.

Primer valor a respectar : Aquell que ha posat el mon a les  nostres mans.                                                                                                                                  

Segon valor: la  vida pròpia.

Tercer valor: reconèixer que la nostra funció principal es relacionar-nos per produir una societat de progres. Utilitzar els mitjans adequats per la reproducció humana, i la corresponsabilitat que la parella ha tingut en la concepció la mantingui per el desenvolupament dels fills.

Quart valor: respectar i valorar la vida de  les altres persones col·laboradores en las labors quotidianes, constituint una xarxa universal en la que cada ú, te el seu lloc a respectar en tot lo que implica: recursos , habilitats, Salud, col·laboradors, estructures, i Cercant la unitat de criteri en les controversias.                                                                                          

Trabajar la sinodalidad

 

en la proposición :

de las alegrías que experimenta el fiel, en la confesión , en la eucaristía, en el bautizo y en la confirmación, en el matrimonio y en el orden sagrado, en la acción en favor de pobres y necesitados en salud, y en recursos laborales  sociales y económicos, en el ejercicio de los carismas que el Señor ha dado a cada uno.

Las dificultades, para evitarlas proponer una conducta Ética que no provoque rechazos o traumatice a los fieles.

Los obstáculos: Toda conducta ha de ser expuesta en positivo con máximo respeto a la naturaleza del hombre y a su entorno, acoger al hijo engendrado aún no nacido que será nuestro orgullo y nuestra compañía. Toda norma ha de evidenciar su función constructiva en la comunidad de Cristo.

Las heridas: se producen cuando uno se siente manipulado; no respetado adecuadamente en sus deberes o en sus derechos, o por escándalo cuando no puede aceptar un actuación ajena. Conviene hacer madurar a los miembros de la comunidad, para evitar los escándalos.

Las intuiciones: exponerlas  en el ámbito de la comunidad, desarrollarlas, y proponer las actuaciones que se deriven de ellas.

Tenim un deuta amb l'Esperit.

 Tenim un deute amb l’Esperit que ens es Font de vida.

L’Esperit de Deu ens guía a ser fills de Deu; condició que ens allibera de tota submisió que ens obliga a seguir els desitgs terrenals d’aquest mon.

En aquest alliberament ens fem conscients que som fills de Deu, es a dir qui Ell ens ha creat per a ell, i es per aixó que ens fa hereus en la glorificacio de Jesús , mitjansá el sufriment.

Temps a venir  es  manifestará la gloria que ens ha estat         concedida.

Crist ens allibera de tot alló corruptible d’aquest mon

Ens cal creure seriosament que aixó es així, i que la carn assumida per l’Esperit inclou la alimentacio,i totes les altres funcions propies d’aquesta vida fisiológica, la generació humana el creixement, la relació entre persones a traves dels  sentits i el llenguatge, i la activitat profesional en favor del be comú. L’Esperit assumeix al seu sí la carn corruptible mitjansá una consciéncia bona.

El fons del testimoniatge cristiá

 ¿Com comprovem que  estimem els nostres germans? Quan mans , peus, pesament i sentiments espontaneament es llençan a socorre  aquella necesitat que observem en algú del nostre entorn.

Per tenir aquesta actitud cal haver renunciat a la propia voluntad i al amor propi al orgull de la propia dignitat, de manera que pugui atendre afectuosament a qui em menysprei o es manifesti violent contra mi.

Quan m’ofenen de mil maneres i m’arraconen  jo no em sento ofes ni arraconat, sino que segueixo fidelment al     servei de   qui em considera un inutil i ho explica a la gent  perque tothom li dongui la raó.

RETRAT DE JESÚS

 

 

“Sabeu com Deu va ungir a Jesús de Natzaret amb Esperit Sant i amb poder”.

Tan per les paraules  convicents com per les obres que va fer,constatem que superaven tot alló que la ciencia pot fer o intuir, tan per la forma com per el resultat.

I segueix: “ va pasar fen el be perque Deu era amb Ell”.

I nosaltres que varem conviure amb ell en som testimonios del que va fer.

I ens va demanar que expliquesim a la gent perque tothom que  cregui en Ell obtingui el perdó de tot lo que ha fet incorrecta, i quedi ple del Esperit Sant.

ACTITUD HUMANA -ACTITUD DIVINA.

 

Jesús morint a la creu  i en aquesta situacio nosaltres li demanem que s’apiadi de nosaltres. ¿Qui está en pitxos condicions per ser compadit?

Si quelcom  mou a  pietat es Jesús en aquesta situació ¿Quina es la gosadía nostra per demanar-li pietat? Sols una paraula a punt de morir ho justifica: ”Para. Perdonals perque no saben el que es fan”. 

No som conscients de la trascendéncia de la nostra conducta; ens excusem en la conducta colectiva; Si tots ho fan ¿seré jo qui tindrá tanta o mes culpa? 

Ningú te prou consciencia de la trascendencia de les decisios que pren, ¿Será aquesta la pobresa mes gran que tenim? 

Ens falta visió de les coses, de les nostres decisións, en profunditat, perque ens tanquem en la visió material, existencial de la nostra vida.

En principi estem privats de la dimensió trascendent. La nostra pauta per decidir es el curt termini.

Ens alegrem perque Deu ens perdona; ens perdona haber  rebutjat o  mort a Jesús .

Quan nosaltres tindriem que ser piatosos amb Jesús, en la seva desgracia, es quan li demanem que s’apadi de nosaltres aquell que hem rebutjat y mort, que s’apiadi del disbarat que hem fet,  suposant que no ens tingui desconfianza , o rancunia , o fins i tot venjanza, o mantingui les distancies  i el silenci , no fos que insistim amb la nostra actitut perversa.

¿Com es el cor de Crist que no respon  amb prudencia a la manera humana? S’exposa a que el deixem de banda una i altra vegada.

La seva actitut davant el nostre comportament es tant potent que ens desmonta i

Misteriosament hem pasat de la actitud del odi, a la tolerancia, i a humiliar-nos davant JESÚS RESUSCITAT, i ell que es tot amor no pot fer altre cosa que acollir-nos amb el braços oberts, i convoca cel i terra per fer festa, en el nostre honor, i situar-nos a la seva taula al seu costat, com la persona mes honorable que comparteix amb ell el pa i el vi.

RELACIONES PERSONALES DENTRO DE LA FAMILIA

 

Primero el matrimonio: respeto mutuo entre marido y mujer; si la mujer se pone de espaldas  al marido, ofende los sentimientos, el corazón de los hijos, porque ofende al padre de ellos.

Y si es el marido quien desprecia u ofende a su esposa ofende a los hijos en la madre de ellos, porque los hijos quieren por igual a padre y madre, y no podemos herir estos amores, sin graves consecuencias en la educación y formación del carácter de los hijos.

Honra a tu padre y a tu madre y tendrás larga vida ( es el primer mandamiento que contiene una promesa) por eso el hijo que obra así es el primer beneficiado en honrar padre y madre.

Se recibe como familia a la nueva esposa o  marido, con hijos huérfanos de padre o madre, o procedentes de una separación legítima.