Transcripció de una tertulia feta al centre cívic:
1ªGeneració valor de
viure del propi esfor.
Treball,
honradesa, austeritat,previsió, generositat; desenvolupa industria i grans
empreses.
Treball com
oportunitat i porta de un futu millor.Construccio
de la societat del benestar.
Ajuda a casa
dels fills adults.Vacances compartides , barates i properas.
Que els
fills no pasin per les estretors dels pares.
2ª G Viure
dels pares essent adults. Problemes de especialitzaciò i recerca de feina
adecuada. ¿La evolucio tecnologica que hi te a veure?
El nivell de
confort establert porta al endeutament.(cotxe per feina, habitatge
car,cuina,forn, nevera,rentaplats,rentadora,secadora, PC, internet, tele, llum,
gas, aigua corrent, calefacció, telefon, aparells de audio).
3ª G. Canviar
el movil per tenir mes aplicacions o una pantalla mes gran , aplicacions que no
utilitzaré. Acumulo,PC, llibre electonic, tablet, movil. Aspiro a la casa controlada electronicament.
Luxes? (cotxe
luxos, yot, habitatge, festes). Viure de credits endeutats per demunt de les propies posibilitats. Malgastar,
ingenieria financiera banca, ho vull tot ja, papa donam. Pasem de la
alimentacio sencilla a quedar be amb
plats i vins molt selectes. Fardar de endeutament. Omplir facilment la
butxaca,especulacio, corrupció.
TERTULIA
SOBRE LES TRES GENEACIONS.
Ara anirem a
reflexionar sobre tot aixó al voltan de la taula mentra fem un pica pica.
Prego que
parlem en positiu.
la trampa de
molta industria, ejem. Electrodoméstics, que consumim generalment, es fan per
que puguin durar un temps determinat, 4 o 5 anys, i aixì sostenir un mercat que
segueix fabrican lo mateix, sense millores, per esgotar la inversió feta, i el
producte surti a mitat del cost inicial. Els grans negocis estan fets a base de
enganyar al poble.El tenir que anar cambiant els electrodomestics, en uns
terminis marcats per la industria, es un dels elements que han provocat la
crisi.
En
l’habitatge está clara l’especulalció: Si el cost es de 10 es ven per 20
aprofitant-se de la necesitat del comprador, i despres si no pots pagar els
terminis el banc se et queda l’habitatge.
Sobre les
subvencions de Europa a Espanya des de el 1985 fins el 2010, ens han donat uns
350.000.000.000€ per el nostre desenvolupament. Catalunya ha contribuit en el
mateix termini amb 650.000.000.000€
¿Com s’han
administrat aquets diners perque fosim
el mes rentables posible? Cal demanar comptes als diferents governs del estat
espanyol que em tingut en el periode, així com dels diners que ens han donat
per el rescat dels bancs, i que no han repercutit en el benestar del poble.
En quant al
inserso per a matrimonis allà ens hi juntem.
Alló que
está pasan amb la meva nora quan acabá
la carrerra.Vaig anar a fer-los parlar sobre com cobraven de la empresa: una mica
per
compensar costos i una altre mica per cobrar en negre, cobrabem en negro lo que feien,
i aixo el cap de la empresa ho deia amb la boca ben plena. Y tenia una inmobiliaria i tres casas, ara ho regenta el fill.
Ames del sou
el sobret, el qual suposa que declaraban
sous por sota del cost de la nómina i per lo mateix la seguretat social en sortia
perjudicada.
Crec que els
preus han de ser proporcionals a les
necessitats de cada u, es clar que un dels principis es que les empreses necessiten acumular uns diners per ser competents
respecto a les altres del mateix ram, per la investigació e innovació ,incrementan
el patrimoni de la empresa pero no per
enriquir-se personalment.
Aixó de les
cortines tan fa . Clar pero la meva consogra
las ha fet per la meva nora, pero no em refereixo a la col·laboració puntual
entre pares i fills, es tracta de que sisitemáticament els fills no visquin a
costa dels pares.
ES
discutible el que entre tots hem arruinat el païs , y que el païs es fantástic
i tambe es discutible.
vull
confesar-vos que quan jo vaig treballá a la empresa privada el meu sou, com a
molt, era la mitat de lo que vaig cobrar despres com educador social depenen de
la Generalitat. Hi ha una desproporció. ( El cost per adolescente resident en
el centre es va multiplicá enormemente, crec que la Degaia no encertaba en la correcta gestion dels centres en
comparació del rendiment que en funció
de la seva educació s’en treia, por la
aplicació d’unes normatives que no se ajustaban a la realitat.)
Tothom volia
entrar a treballar a la Generalitat. No tothom pot entrar a treballar a la
Generalitat, un meu nebot fa 16 anys que
treballa a la Generalitat i encara no está fixa.
Parlo del
año 52, quan el meu marit cobraba una miseria, despres ha estat millor, les
primeres festes de Nadal que he passat,
el sou el tenia en un calaix de la taula. Cadescú ha fet el que ha pogut i
gracies que avui estiguem aquí.
Jo he estat
callat perque he intentat situarme pero puc parlar per estar tota l’estona
xerran.
Tinc un net
que te la teva edad, la gent jova parla de la seva experiència. Parlaras de que quan et vas casar tenia la casa posada amb un
televisor amb un rentaplat, o rentadora.
No me he
casat encara per lo cual aquestes previsions no hi son, be al pis de solter si
que tenia rentadora i 4 coses mes , pero no estaba totalment equipat. Fa 18
anys que visc en parella.
la meva jova va viure 25 anys, i va
Abans de
seguir endavant vull veure quin es el plantejaments dea tertulia perque veient
la presentacio i tot aixó, tinc una disjuntiva.
Entenc el
plantejament global i el compateixo , pero baixant al concret hi ha una serie
de palntejaments que no comparteixo.
Jo soc de la
segona generacio els meus pares de
Castelló i Hosca han deixar les seves terres per questió de necesitat, i
per buscar-se les garrofes, i han treballat moltissim, i jo que soc el tercer
fill no es que ho hagi trobat tot fet, pero
tenim un problema en la tercera generació, i ara ja ho podem dir, que no
viura millor que els seus pares.
I això ho
tinc clar perque tinc una filla de 15 anys un de 9 i un de 3 anys i em sap greu
i em dol.
Com
Observador de la societat tinc diverses visions d’això.
¿Com s’ha
comportat la nostra generació perque ho tinguin pitxor els que venen al
darrerra?
¿Com ha
canviat el ambit laboral , especialitats profesionals , unes que han
desaparegut o han quedat com testimonials, i altres de noves que han aparegut.?
La capacitacio laboral de gran nombre de
persones que treballen en precari, que
no sembla posible millorar-la, i la única sortida laboral es de peons o manobres en la construcció o en
la recollida de productes del camp, per l’alimentació, i la venta ambulant ...
¿Com
millorem la productivitat i el mercat per una millor compensació económica del
treballador?
Per això
aquí a Catalunya pensem que hem d’anar a la societat del coneixament. La
societat que inventa que troba nous recursos, que crea nova industria perque
tingui sortida laboral la gent que ve al darrera. Catalunya es un païs amb pocs
recursos naturals, peró ha estat capaç de ser el primer de l’área mediterranea
d’industrialitzar-se, i ser rentable.
Una altre
cosa es que La meva generació, Jo estic ajudant els meus fills, perque la meva
pensió em permet viure a un bon nivell, pero no tinc despeses de coche, el pis
de propietat amb les despeses mínimes , els serveis , internet i telefonia els
minims necesaris. Alimentacio sencilla.etc. No tinc despeses amb viatges al
voltant del mon com altres jubilats.
El meu fill
va possar una fruiteria i a banda i
banda e’instalaren peersones procwdents dels països arabs i si el meu fill venia
la fruita a tres los otros a dos;amb aquesta competència va tenir que tencar i
es va tenir que posar a a sou en una empresa de Nates.
Els germans
de la meva nora, que no se d’on vingueren, li van fer la vida imposible i no ha
pogut seguir, i al fill i la seva familia sols els he tingut que ajudar en això.
Els meus
pares, Van comenzar a treballar; quan vaig venir aquí al c/. Mora d’Ebre, el meu marit era un teixidor, feia boses, i
aixì varem pujar la filla, amb 46 anys. Viuda desde els 40.em vaig posar a treballar amb 4 fills que tenia.
Jo vivia amb
els meu pares sempre,amb una casa que el meu pare va fer i ara fa 20 anys que va morir i em va deixar
a mi la casa, i ara jo tambe ajudo a la meva filla. Com que li va agafar el
ictus i ella es va quedar viuda amb 32 anys,
dons ara la tinc cada dia a casa meva, ve a dinar i em dona uns diners
perque jo cobro poc de pensió, perque en aquells anys en que va morir el meu
marit la pensió que em va deixar era baixa, perque a la vidua li asignen la
mitad de la que correspon al marit,
essent així que les despeses de la casa i manutenció continuen augmentant de
cost i els ingressos no.
Amb el relat
de la presentacio no hi estic d’acord encara que si amb el fons, perque culpabilitza la 1ª generació perquè es
dedica, tan com pot, a que als fills no els falti de res.
Qui no
s’esforça o no aprofita les oportunitats que te, tindra les seves
consequencies. Si fem l’anàlisis a nivell global ens podem trovar amb molts
paralelismes.
A Espanya no
ha pasat res que no hagi pasat a nivell internacional , pot ser que perque vam
tenir una guerra i un dictadura en alguns aspectes ens ha retrasat el canvi.Tots
els mecanismes ho facilitan.
Jo per
exemple em vaig comprar un pis molt econòmic, i es on continuem vivint, malgrat tot van pensar que el meu marit i jo
treballariem tant quan puguesim per surar; pero el pis es la nostra vellesa, si
demà ens passa qualsevol cosa als dos i els fills no ens poden cuidar, perque
treballen el dos en un horari molt llarg, de les 8 del mati fins a les 8 del
vespre, i si no em pot cuidar a mi, no puc tenir una persona que em cuidi, en
canvi si el banc em pot donar uns diners a canvi que els deixi el pis quan em
mori, aixó em permet continuar vivint dignament. Penso per mi donç, que el pis
es com una guardiola.
La funció
del pis no es ser una guardiola, sino
tenir un sostre, sota el format de familia que vulguis, la finalitat del pis es
viure-hi. Ni es per invertir ni per ser guardiola , ni solució per el futur, ni
per especular, comprar-lo per 20 i vendre-l per 30, el problema es que es
permeti aquesta especulació.
Nosaltres el
varem comprar 1.500.000 pts.la seguent venta del inmoble va ser per 18.000.000
i la tercera per 45.000.000 pts.
La cosa está
en el poder adquisitiu de cada u, quan traballaba en la privada el sou era baix,
perque pot ser en funció que hi ha un baix rendiment, tambe en funcio de que
l’empresari procura enriquir-se; i al entrar a treballar a la generalitat cobrava
el doble; aixó ens parla de un desajust
entre la privada i la pública; el govern disposa dels diners que ha recollit
dels ciutadans lliure d’Impostos, en canvi la empresa privada paga impostos per
tot.
Tu has
parlat de una pensió que no et dona per viure, No es el mateix quan entren dos
pagas a una familia, la jubilació de la meva dona es la mitad de la meva.
Quan et
quedas vidua, la pensió que cobrava el marit te la redueixen a la mitad, no ho
entenc perque porta moltes despeses la casa no sols es tracte de una boca
menys.
Inclus si tu
tens la teva pensio et posen la disjuntiva, al quedar vidua, sobre cobrar la
mitat de la pensió del marit o quedarte amb la teva. No pots tenir entrades per
dos jubilacions.
La pensió
sempre es un import menor al sou que cobraves, i a mes a mes d’aixó pagues
impostos , la retenció de cada mes , que en part et retornaran al fer la
declaració de renda.
No es tracta
de fastigajar a la gent , sino de mantenir el estat amb les retallades als sous
i pensions, perque hi ha un conjunt de serveis públics dels que disfrutes,
atenció médica, serveis socials, etc. Que s’han de financiar amb la riquesa que s’ha produit amb el treball dels ciutadans.
El 21% del
iba son moltisims milions, i carregan cada transacció del génere, en materia
prima, en producte acabat a la venta al major, i en la venta al detallista, i
finalment al consumidor del producte.4 vegades es carrega i s’acumula sobre el preu del génere.
El
ajuntament que carrega el IBI sobre el habitatge, que any a any ha anat
creixent fins i tot quan els inmobles
han baixat els preus, fins que generalment se ens ha duplicat.
Vaig tenir
que anar al Clinic amb el meu fill mitja
perque canviaba una dent que li
feia molt mal i a la nit de tornada amb un taxi el taxista em va dir: la pujo a
casa pero abans per aqui sols hi pujaba a les putes.
El 1962 la
riera era riera, i Mora d’Ebre tenia que pujar-lo caminant fins la baixada Sant
Marià. Ara el 87 i el Metro ens van molt be.
Amb la
tarjeta reduida et surt a 0’40 € el viaje, i mès per qui la te gratis per tenir
pocs ingressos .
Renfe tambe fa
descomptes del 40% a jubilats amb la tarjeta de la Caixa, perque un cop al any
anem a veure la familia que tenim por la resta de Espanya.
Els fills
tenen tots el seu pis propi menys el gran .
Estem parlan
de la nostra situació actual.
El mes gran
problema es lo que ha dit el Robert : Els que venen darrera nostre com
viuran.
La vanalitat
dels twits que la gent se els creu, i es repliquen amb abundancia, els
virals, i cada cop mes l’accés
d’informacions ens fan perdre el nort.
Com que no
podem fer res ¿ perque preocuparnos?
Abans de
marxar de casa dels meus pares al 20 anys, un dia discutin amb el meu pare, li
vaig respondre jo: ara he treballat amb mes feines diferents que tu, amb 21
anys habia passat per bastantes
empreses. Ell casi tota la vida en la mateixa empresa on va anar aprenent , on
va anar creixent amb responsabiltats.
A mi la
feina que mes m’ha durat igual ha estat de 5 o 6 anys, i no em considero un mal
profesional , he cambiat per voluntad propia, per remodelació de la empresa, perque volia
fer un canvi de tipus de feina.
En això jo
soc de la segona generació, i la principal diferencia es que, hi ha mes
contractes pero de menys hores i de menys remuneració, amb les facilitats que
hi ara per fer i desfer contractes laborals , i si mirem el conjunt la masa laboral es igual que fa uns anys i la
masa salarial es inferior a la de fa uns anys. Tot plegat els exits que proclama
el govern de Madrid son falsos. la feina está mes repartida , peró repartin
miseria.
Jo vaig ser
contratada al col·legi Reina Elisenda fin a la jubilació el any 2000, i la meva
feina era el menjador del colegi, donar el dinar als nen, fregar el plats; ara
la cosa no funciona aixì.
La empresa
on treballaba el meva filla van anar tancant les sucursals de tota Espanya,
fins que va quedar sensa feina i gracies a Deu que ha trobat feina de
telefonista en una empresa auxiliar del banc Sabadell, i amb 51 anys gracies
que es pugui jubilar amb aquesta feina.
A la primera
generacio si algú l’acomiadaven tenia a veure amb la seva a actitud davant la
feina, actualment te a veure amb decisions estrategiques de la empresa, i no te
res a veure amb la qualitat laboral de la persona, si al final s’han de reduir
dos treballadors pot ser qualsevol independentment de la qualitat profesional,
pot ser tambe si aquell lloc de treball es mes o menys imprescindible per la
empresa, i a lo millor qui ha comes l’error es l’empresari. Es com amb
l’assumpte dels pisos.
¿El model de
mes esforç en la feina creieu que es el millor model? No.
Treballar
menys per treballar tots no es solucio perque aixo vol dir treballs en precari,
poques hores i poca remuneració.
Lo que cal
es crear mes feina i de qualitat que per el seu rendiment pugui ser ben
remunerada.
¿L’objectiu
de la vida es treballar?
Una de les
coses bones de la vida es treballar, entenent per treballar aquella feina que
hom fa a gust en favor de la societat en que viu, i de la que reb la
compensació remunerada per cobrir les despeses que necesita per viure
dignament.
Aixo te un
punt de generar frustracions: jo soc disenyador grafic, i soc politic i estic
aprenent , i apendre en una cosa fantastica i maravellosa.
Catalunya
amb 7.500.000 entre politics i desenyadors grafics no funciona, calen forners,
repartidors de pitzes, i t’aseguro que hi ha coses de la meva feina que no
m’agraden; a mi se em fa molt dificil que la persona que es dedica a posar
llaunes a estanteries de un supermercat disfruti amb la seva feina, per ser
igual que estic treballant jo, o persones que estan en una mina.
Cal
distingir entre feines creatives i feines no creatives, pero de fet hi ha
moltes mes feines no creative que creatives. Una persona que estigui posant
cargols en una cadena de muntatge, o que estigui vigilant que s’hi posi aquesta
enganxina en la cadena de muntatge, cal veure si les feines que fas et compensen personalment o no, no
parlo sols de la compensacio económica sino si aquella feina t’ajuda a
realitzar-te com a persona.
Vaig
començar a treballar els 14 anys , fa 30 anys em va sortir la oportunitat de
ser educador social en un centre civic , i ho disfruto; encara que tambe he
passat moments de crisi i de depresió, encara que tambe amb altres feines, i hi
fa molt el temperament i caracter personal.
Visc amb la
meva companya des de fa 30 anys, tinc un fill legalitzat, un cop tens la
persona amb la que t’etens, veus que la teva vida te sentit, ja m’avia resignat
a la feina , dic: accepto això perque no tinc mes remei, pero quan em va sortir
la oportunitat vaig ser valent i em vaig tirar a la piscina, deixo un treball
fixe gris en una empresa grisa i ho vaig deixar per treballar en quelcom que no
sabia com m’aniria, era voluntari al meu barri con el Barrau aquí amb
l’associació de veins. I quan es van començar a obrir centres cívics arreu, i
va sorgir una generacio de gent dedicada a això, jo m’hi vaig enganxar, vaig
anar a la universitat i era el yayo de la clase, pero vull dir que un pot
dominar la situació; ara aixó es complicat ho dic perque el meu fill es
ingenier electric, tot just titulat, ara está treballant a mitja jornada, está
esperant unes entrevistes a la Seat illusionat per poder-hi treballar .
Som de la
generacio que el meu pare no em va donar estudis universitaris, els estudis me
els vaig pagar jo treballant i estudiant,i nosaltres sí volem i podem donar estudis universitaris als
nostres fills.
Som
d’aquesta generació del mig que també ho em passat dificil, peró que amb força
de voluntat hem tirat endavant; hi ha gent que no ho ha soportat i ja no son
aquí.
HI ha molta
gent que ens deien a netajar escales , i
responien jo mai a la vida perque ho consideraven humiliant. Jo amb 55
anys va morir el marit , i si vaig estar
disposada a anar a netajar escales.
Estudiaba i
treballaba en una ferreteria, un familiar em pagaba el Col·lego Sil de
pagament, al meu fill i ara tambe es ingenier i el net ho es de avions i está
treballant a Madrid que li ha sortit una feina, acabada la carrera amb 24 anys.
Es tracte
que ens sentim particeps i
colaboradors del resultat final del
conjunt de les feines d’una empresa per
oferir un producte acabat que produirá un benefici a la societat, o que ha
facilitat una acció comercial.
Corre no
obstant el criteri que treball es una activitat laboral per
conta d’altri o com autonom obligada, en funció de una remuneració económica,
on no es te en compte si reporta un benefici social o si la activitat representa una realització
personal, o si la remuneració ha de representar una acumulació indaguda de
riquesa creant desigualtats socials .
Hi ha hagut 4 o 5 persones que m’han
dit em sap molt greu pero no puc venir
pero invit